[Ressenya] LA VÍCTIMA
Saul Bellow
Traducció de Jordi Martín Lloret
Viena Edicions
Barcelona, 2015
336 pàgines
23,00 €
L'any 1976 Saul Bellow es va fer mereixedor del Premi Nobel de Literatura. El jurat li va atorgar el guardó "per la comprensió humana i l'análisi subtil de la cultura contemporània que es combinen en la seva obra". Era la culminació d'una trajectòria personal i literària que havia estat plena de revolts i dificultats. De família jueva russa emigrada al Canadà, Bellow va nèixer a Montreal l'any 1915, per després traslladar-se a Chicago. La vida moderna i la condició de jueu impregnen la seva obra diversa, contruïda amb novel·les cabdals que el van convertir en un dels grans referents de la narrativa nord-americana contemporània com The Adventures of Augie March (1953, escrita durant una estada a París), Herzog (1964) o Humboldt's Gift (1975). A banda del Nobel, Bellow també ha estat guardonat tres cops amb el National Book Award nord-americà i amb el premi Pulitzer. Moriria l'any 2005. Bé deia Philip Roth que "la columna vertebral de la literatura de lsegle XX als Estats Units són dos escriptors: Faulkner i Bellow".
La víctima és la segona obra escrita per Saul Bellow, l'any 1947, i se'ns presenta ara traduïda per primer cop en català per Jordi Martín a la sempre recomanable col·lecció El Cercle, de Viena Edicions. Bellow ens narra la història d'Asa Laventhal, un corrector en una editorial, que gaudeix d'uns dies de solitud a Nova York pel fet que la seva dona ha marxat per a visitar la familia. És un estiu calorós i mentre paseja per un parc de Nova York se li acosta un home, l'Allbee, que l'acusa de ser el causant de la seva ruïna. Leventhal intenta treure-se'l de sobre o almenys convèncer-lo que s'equivoca de persona. El passat de mica en mica va apareixent i l'Asa acabarà per creure's que, efectivament, és el responsable directe de les desgràcies d'aquell individu. Poc a poc l'Allbee va penetrant en la vida modesta, senzilla i rutinària de Leventhal fins a instal·lar-se a casa seva. Però la seva vida dissipada i poc voluntariosa per a afrontar el passat i encarar el futur, fa que se'n pugui desempallegar. El retrobarà uns anys després en unes curioses circumstàncies.
Alhora, l'Asa ha de fer front a diversos problemes familiars: el seu germà és fora per temes de feina i,tot i que envia diners per al manteniment de la família, no exerceix cap responsabilitat. El seu nebot es posa malalt i acaba morint. La relacions amb la seva cunyada són tenses: aquesta el considera responsable de la mort del nen en insistir en portar-lo a l'hospital. En aquestes circumstàncies, el paper de la família queda desdibuixat pel rol que es veu obligat a jugar l'individu en la societat moderna, que marca les seves regles de supervivència. I alhora i de retruc, les mateixes relacions personals i familiars que queden desdibuixades en el magma de la gran ciutat, capital d'una civilització que mai dorm.
Bellow ens parla de la culpa, del sentiment de culpa i de les responsabilitats. És Laventhal responsable de tot el que li ha passat a l'Allbee? Ha d'assumir algun rol en la malaltia del seu nebot?, ha de deixar que cadascú assumeixi el seu paper i afronti el seu destí? I, encara: és responsable de la seva mort? Té culpa, encara que no en sigui conscient? Ajudant a solucionar els problemes, s'exculpa realment, talment com una penitència? I en darrera instància, com veiem en el conjunt de l'obra de Saul Bellow: és el poble jueu responsable de tot el que passa al món?
S'ha dit que La víctima té alguna cosa de Dostoieveski i el seu relat El doble, amb l'ambient opressiu de la narració, la lluita contra unes normes dictades, terranals o eternes, el destí... Asa Laventhal és, en el fons, el poble jueu, tragina amb ell la seva culpa, com a antiheroi urbà; contra tot això ha de lluitar per a continuar mantenint la seva modesta i discreta existència.
Ramon Moreno






