[Ressenya] EL RÍO DE UNA SOLA ORILLA. GUINEA, DEL CRIMEN DEL RÍO ETUMBE A LA INDEPENDENCIA
0
Compartir
carregant
José Antonio López Hidalgo
Edicions Cal·lígraf
Figueres, 2015
162 pàgines
16,00 €
Tot i que Guinea va ser colonia d'Espanya entre el 1885 i el 1968, poca cosa es coneix realment d'aquella època de dependència espanyola. Espanya hi ha viscut sempre d'esquenes i les referències ens arriben únicament (i darrerament) d'uns pocs programes televisius i alguns llibres puntuals, a banda d'algun tractat antropològic. Curiosament, tampoc no ha estat utilitzada aquella situació ni com a recurs literari, tot i que autors com el basc José Antonio López Hidalgo hi han situat en aquells territoris algunes de les seves obres narratives, com La casa de la palabra (1995, Premi Jaén) i El punto se desborda (2006, Premi Interncacional Juan Rulfo).
Ara és l'editorial de Figueres Edicions Cal·lígraf la que ens porta la nova obra de López Hidalgo, una suggerent novel·la negra ambientada el ens darrers moments de la descolonització espanyola de Guinea.
El río de una sola orilla, explica la història d'un restaurador de llibres antics que es rep un encàrrec per a recuperar uns vells volum de la biblioteca d'una missió claretiada a la seva de Guinea. Mentre treballa en les restauracions, troba una carpeta amb documentació oblidada que parla de la troballa del primer goril·la blanc, el conegut Floquet de Neu que acabaria arribant a Barcelona, i d'un tal pare Laínez, nom que genera un inexplicable mur de silenci.
Posat a investigar, el restaurador descobreix un extrany assassinat que va provocar la sentència de mort dels seus autors, acusats de canibalisme. Tot plegat, semblava només una excusa per a mantenir l'ordre i la submissió dels indígenes, mà d'obra barata a les granjes dels ocupants. Mentre investiga, la cosa es complica amb amenaces de mort d'una extranya associació d'ex-colons, i una incursió en la vida dels habitants de la zona, sotmesos no només a la colonització espanyola sinó d'altres països europeus.
José Antonio López Hidalgo crea una trama d'aquelles que atrapen des de les primeres pàgines, combinant hàbilment les dades i els fets reals amb d'altres d'imaginaris, per a crear una aventura apassionant, amb la incorporació de tots els punts de vista dels diferents afectats pels mateixos fets.
Alhora, López Hidalgo ens descriu la vida a la colònia, els diferents tipus de personatges que l'habiten i l'exploten, del jutge al periodista, passant, clar, per la societat econòmica i la local, i també el paper de la religió i els diferents tipus d'eclesiàstics (capellans i cooperants). També en fa una descripció de la vida dels seus habitants, les seves creences, les seves pors, els seus temors, el canibalisme...
El río de una sola orilla és una novel·la negra, però és també un relat social i històric d'aquell país (a on l'autor hi va viure un anys com a professor cooperant). Un retrat impactant de les misèries d'una descolonització que no va ser precissament exemplar.
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat