[Entrevista] José Antonio López Hidalgo: "ESPANYA VA DEIXAR A GUINEA DUES DICTADURES I, PER TANT, UNA SOCIETAT SENSE MASSA IL·LUSIONS NI ESPERANCES"
0
Compartir
carregant
José Antonio López Hidalgo (Bilbao, 1960) és autor de El río de una sola orilla. Guinea, del crimen del río Etumbe a la independencia, una apassionant novel·la negra publicada per Edicions Cal·lígraf. Va ser durant uns anys professor cooperant a Guinea i, per tant, coneix bé la realitat socials i història de l'antiga colònia espanyola. Algunes de les seves novel·les estan ambientades allà.
Després de tants anys, Guinea sembla ser un tema tabú per a la societat espanyola...
Més que tabú, crec que és falta d'estima, deixadesa... o potser la mala consciència per no haver fet les coses millor.
No són habituals, doncs, els llibres relatius a Guinea. Perquè va siturar allà El río de una sola orilla?
Vaig ser professor cooperant allà durant dos anys, i diguem-ne que em van obrir els ulls davant un fet que desconeixia completament. Es tractava d'una realitat en la qual em vaig sentir implicat.
És una obra de pura ficció o té alguns elements de realitat, sobretot en allò referent a la trama principal?
Tot està basat en esdeveniments històrics: el gorila blanc, el mateix crim del riu Etumbe, les sectes caníbals.... combinat amb la trama literària.
Era Guinea una colònia deixada de la mà de Déu.... i del govern espanyol?
La mà del déu catòlic ha estat problemàtica allà, i el govern espanyol, també ara, no aconsegueix enfocar correctament la manera d'actuar amb una dictadura que, en gran part, és consecuència de la pèssima descolonització.
A la novel·la sembla que la colònia estava governada per certs poders fàctics (inclosa l'Església, o certs elements de l'Església) convertits en una mena de virreis colonials....
Hi havia tres “potes” colonials: missioners, funcionaris i colons; les tras van fer el possible per a aprofitar-se del país i de la situació, i van aportar poca cosa.
També s'insinua l'acció a la península d'alguns grups que pretenien enfosquir la veritat sobre el que allà passava. Han existit aquests grups o existeixen realment?
Per descomptat. El tema de Guinea va ser durant molts anys “matèria reservada” per les seves implicacions polítiques, i encara existeix aquesta censura encoberta, o menysteniment, per a què el tema passi desapercebut.
Esmenta Floquet de Neu, el famós goril·la blanc. La petja catalana va ser important a Guinea?
Hi ha haver petja catalana a les tres potes colonials que he esmentat abans, però, atès que parlem del règim franquista, la petja catalana era molt diluïda. A l'actualitat és en part de la societat catalana on més interès hi ha pel tema guineà.
Quina herència va deixar el goven espanyol després de la descolonització a Guinea?
Dues dictadures i, per tant, una societat sense massa il·lusions ni esperances.
Vostè ha viscut durant un temps a Guinea. Com és la societat actual? Quins sentiments tenen respecte als espanyols?
En general són sentiments força més favorables del que mereixeríem. Però les males actuacions dels representants espanyols estan generant una crítica cada cop més afilada i radical. Per aquí va el títol de la meva novel·la, El río de una sola orilla. Suposo que encara estem a temps de creure que la relació entre una Espanya responsable i una Guinea democràtica, lliure, no és una cosa impossible.
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat