[Ressenya] LES CANÇONS DE LA NOSTRA VIDA
0
Compartir
( 1 vot )
carregant
Pep Blay
Rosa dels Vents
Barcelona, 2015
256 pàgines
16,90 €
Tota cançó té una història al darrera. Poca o molta, però sempre hi ha un motiu, una espurna que l'ha generat. Paul McCartney dèia que a voltes les cançons no tenen massa història, que sorgeixen de l'ofici de músic. Clar que això ho pot dir Macca, que ha escrit Yesterday o que és capaç de superar el repte que li proposava Dustin Hoffman d'escriure mentre eren entaulats una cançó dedicada a Pablo Picasso... McCartney ho fa fer, clar...
Ara Pep Blay ens ofereix alguns dels secrets que hi ha al darrera d'algunes de les cançons més conegudes de la música catalana, en una selecció de temes que, efectivament, composen la banda sonora de més d'una generació. De Lluís Llach a Sau o Sopa de Cabra, Blay va disseccionant les cançons que componsen la banda sonora de les nostres vides. Cert que hi ha cançons amb més història que altres, però també és cert que cada cançó té la seva història, o en tot cas una història relacionada.
La virtut de Les cançons de la nostra vida és que es llegeix com una novel·la. I és que, de fet, es tracta d'una selecció d'històries al voltant de la música, dels músics i les seves cançons. El plantejament del llibres és molt narratiu, l'autor "assessora" musicalment un seu amic en diferents capítols temàtics: cançons d'amor, de comiat, d'ànim i energia, les que tenen a veure amb el territori, les dedicades al vent i al mar, als pares, cançons de seducció i sexe, èpiques, de lluita, de festa, de desamor, .....
Pep Blay analitza els temes, els explica, dona pistes per a la seva interpretació i apunta idees d'alguna possible percepció... Constatem que algunes preteses cançons d'amor no ho són tant: Noia de porcelana de Pau Riba és en realitat una cançó rabiosa contra una noia tibada; i Boig per tu de Sau és, sí, una cançó d'amor... a la lluna. O que Adrià Puntí és un dels músics més impressionants que han parir aquestes terres. O que, encara avui dia, alguns vells temes reivindicatius encara són prou vigents. O que molts músics s'entendreixen amb els seus fills i els acaben escrivint una cançó. O....
Al fil d'aquestes anècdotes, Blay ens explica interioritats dels grups i músics, esdeveniments ocorreguts en concerts (tant a l'escenari com al darrere), actituds vitals, la seva manera de ser i pensar dels músics, la relació entre els membres dels grups.... A banda d'una bona documentació, s'intueix també una proximitat amb molts d'aquests músics. I sobretot queda clar, fent una ullada general al llibre, que el nivell musical i compositiu de la música feta al nostre país és alt, molt alt. En tot cas a l'alçada de qualsevol país amb una indústria musical més consolidada.
Un dels aspectes interessants de Les cançons de la nostra vida és la seva transversalitat, lluny del reduccionisme dels estils o les capelletes. Les cançons de la nostra vida ho són tant L'estaca de Lluís Llach com un tema dels Kitsch; l'havanera El meu avi o el Jean-Luc dels Manel. Al final de llibre hi ha el llistat (amb els àlbums corresponents i anys de publicació, autors, discogràfica) del més de 200 temes que circulen pel llibre. Per què, efectivament, hi ha molta música per descobrir allà a fora.....
Ramon Moreno
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat