Albert Pla: “Espanya és un país bastant grotesc” ! directe!cat

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

Divendres, 4 de desembre de 2015 09:30 h

Albert Pla: “Espanya és un país bastant grotesc”

( 1 vot )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

Albert Pla, Amsterdam, Ara Llibres

L’autor s’estrena en la novel·la amb ‘Espanya de merda’, un ‘road trip’ per l’Estat protagonitzada per un músic uruguaià

(ACN)- Espanya de merda és el cridaner títol de la primera novel·la d’Albert Pla, recentment publicada a tot l’Estat. Un nom rere el qual s’amaga el road trip d’un músic uruguaià per tota la península, i que en el fons destil·la no una sinó les “moltes imatges” que el músic té d’Espanya. I és que per Pla, aquest és el país on ha viscut i treballat els darrers 20 anys, un país “bastant grotesc”, afirma, que retrata des de la paròdia i la caricatura “portat per la imaginació”. Albert Pla no volia escriure un llibre. Aprofitant un temps de vacances a l’Urugai va començar a escriure, una lletra el va portar a l’altra i es va allargar més que una cançó. “Llavors ja vaig voler arribar fins al final”, recorda.

Albert Pla fa en la seva primera novel·la un recorregut per tota mena d’indrets d’Espanya, principalment escenaris urbans, de la ma del protagonista del seu llibre, un músic uruguaià de 22 anys anomenat Raúl que es troba de gira per l’estat espanyol. No és un llibre autobiogràfic, i el protagonista no és l’alter ego de Pla. Ara bé, els paral·lelismes entre l’un i l’altre són inevitables en la mesura que autor i personatge de ficció han recorregut els mateixos llocs, o molt similars, i en condicions similars. Però Pla insisteix que no s’hi sent identificat. “Més aviat em va servir per entendre’m a mi mateix, i per explicar les ciutats i un món que jo conec”. De la mateixa manera, els diversos personatges reals que apareixen a l’obra (Andrés Calamaro, Quimi Portet, Javier Khrae, etc.) han estat posats en situacions “totalment absurdes” que ni tan sols han estat inspirades per ells, assegura Pla.

Amb aquest protagonista, i aquests acompanyants, Pla evoca una Espanya que qualifica de “bastant grotesca”, fent un viatge un punt surreal per una Espanya de merda que, amb tot, sembla apreciar. “La majoria dels meus amics viuen a Espanya, i la gira que fan (els protagonistes) la faig un parell de cops l’any des de fa 20 anys. Tinc una vida en cada una d’aquestes ciutats. Si hagués hagut d’explicar la veritat sobre cada ciutat m’hi hagués passat molt de temps”, resumeix l’artista per explicar el seu vincle amb Espanya.

No obstant això, Pla no té problemes en destacar un tret comú dels espanyols, encara que avanci que no li agrada generalitzar. “Sí que, a diferència d’altres inútils que he conegut a la vida, els espanyols quan fan una tonteria o parlen de quelcom del que no tenen ni puta idea, a sobre n’estan orgullosos”. Ara bé, en aquest estereotip també s’hi inclouen els catalans, a jutjar per les seves paraules: “Allà són igual que aquí, però parlen una mica més llarg, sempre els hi sobra una síl·laba”, opina.

Pla exposa que no tenia “gaire intenció” d’escriure un llibre, i que s’hi va trobar poc a poc. De vacances a l’Uruguai “vaig començar a escriure i una lletra em va portar a l’altra fins que es va fer més llarga que una cançó, i llavors ja vaig voler arribar fins al final”, explica amb asèpsia. En tenir-ho va decidir “no fer-ne un espectacle i deixar-ho escrit, tal com estava”. El músic es confessa content de tot el procés, que ha estat molt “fluït”. Era, diu, “una d’aquelles 1.500 coses que et guardes al calaix, i ha sortit”. Pla valora la relativa senzillesa de producció del llibre, quelcom “fantàstic” acostumat a com es dilaten els espectacles, les obres de teatre o les pel·lícules, àmbits en què està més bregat.

A l’autor no sembla preocupar-li en excés la rebuda que tindrà el seu primer llibre. Ni tampoc amb com acolliran fora de Catalunya un títol amb tant explícit com el de la seva novel·la. Sobre les primeres reaccions a Madrid, on ha començat la promoció de la novel·la, Pla bromeja: “Els periodistes que els hi caic simpàtic m’han dit, ‘aunque se llame España de mierda està muy bien el libro...’” (riu).

Per cert, Espanya de merda està escrit originalment en castellà. “A mi em flueixen les dues llengües, i en aquest cas suposo que ho vaig fer així perquè el vaig escriure a l’Uruguai”, argumenta l’autor. L’obra ha estat publicada en castellà a tot l’Estat per Roca Editorial, i s’ha publicat simultàniament en català, per Amsterdam.

Comenta-ho