[Ressenya] ELS DESPOSSEÏTS ! directe!cat

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

Diumenge, 6 de desembre de 2015 12:00 h

[Ressenya] ELS DESPOSSEÏTS

( 2 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

Edicions del Periscopi, Szilárd Borbély

Szilárd Borbély

Traducció de Jordi Ginés de Lasa i Imola Nikolett Szabó

Pròleg de Jordi Nopca

Edicions del Persicopi

Barcelona, 2015

288 pàgines

18,90

Desposseïts són els que no tenen res. Els que circulen pel món carregant una feixuga existència. Sense cap futur, amb el passat manllevat, sense cap esperança. No tenen res perquè tot, el poc que tenien, els hi han pres. No són d'enlloc perquè enlloc no els volen.

L'escriptor hongarès Szilárd Borbély ens apropa una part de la història europea a partir de la mirada d'un nen que té obessió pels nombres primers. Viu amb la seva família al petit poble (inventat) de Halnalvég, a Hongria. La seva família sobreviuviu amb dificultats, en la més absoluta pobresa. Provenia de propietaris rurals que van ser desposseïts de la terra per les col·lectivitzacions comunistes; obligats al nomadisme per qüestions polítiques d'aquí cap allà; perseguits a Romania; oprimits a Hongria; obligats a canviar de llengua i religió; dels comunistes als nazis per a tornar al comunisme més ortodoxe; de la Revolució Soviètica a la Primera Guerra Mundial per a tornar a viure'n la Segona i el drama de la postguerra.

Les mirades dels infants solen ser tendres, però poca tendresa hi ha en aquest relat. La vida és dura i sense cap esperança. Les hores passen a la família, amb una mare que no pot suportar la realitat i intenta constantment suïcidar-se; un pare purgat de totes les feines, que abusa de l'alcohol (com bona part dels homes del camp)... Una família nombrosa, amb tres nens, que han de menjar del poc que tenen al voltant.

A Els desposseïts hi trobem, a banda de la narració del dia a dia, la difícil relació del nen amb la seva història familiar, que no es pot explicar de manera directa, però que va surant per les pàgines del llibre, a petites pinzellades, explicades de manera fragmentària per diferents membres de la família, indirectament, però que a la fi ens permeten copçar la trajectòria familiar a través de les seccessives etapes històriques. Persecucions polítiques, de jueus, de gitanos, gent a la que fins i tot els han robat la capacitat de somniar en un món millor: "el comunisme és l'única societat justa" diu el cap de família, tot i el tracte que li donen a la cooperativa.

Szilárd Borbély va publicar aquesta obra el 2013. Era la seva primera novel·la i al capdavall esdevindria la darrera, ja que havia centrat la seva creativitat en la poesia. Es va suicidar l'any següent. El premi Nobel Imre Kertész va dir que era "la gran promesa truncada de les lletres hongareses". Els desposseïts és un relat dur, escrit amb frases curtes i directes, sense concessions a l'evocació, recreant l'ambient opressiu i desesperat dels personatges. Cal afegir-hi una extraordinària traducció, amb cura i encert en apropar-nos la parla dels personatges en l'ambient rural, gens acadèmic i sí molt vital.

La lectura de Els desposseïts provoca un xoc emocional. El gaudi de la bona literatura és complementa amb la reflexió sobre el nostre passat, sobre les petites i insignificants històries anònimes i oblidades que formen la Història, amb majúscula, que ens han dictat.

Ramon Moreno

Comenta-ho