[Entrevista] FELIU VENTURA: "HEM D'APRENDRE DEL POBLE XILÈ LA RECONSTRUCCIÓ SIMBÒLICA AL SERVEI DE LA MEMÒRIA"
0
Compartir
carregant
Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) és conegut sobretot per la seva faceta de cantautor. Ha publicat, fins ara, vui discos, ha col·laborat amb músics d'arreu i ha rebut diferents premis i reconeixements. Ha realitzat gires per tota la nostra geografia i per països com Xile, l'Argentina o l'Uruguai. Fruit d'aquesta experiència a l'Amèrica del Sud va nèixer el documental La memòria de la música, un retrat dels escenaris de les lluites populars a Xile a partir de la música de Víctor Jara. Com un record d'infantesa és el seu debut en la narrativa, una continuació d'aquesta voluntat de recuperació de la memòria històrica, ara a partir de les cançons d'Ovidi Montllor.
Quina va ser l’espurna que va fer néixer el llibre?
Feia temps, després de la realització del documental La memòria de la música que volia explicar aquesta tesi de què les cançons són petites càpsules de memòria històrica.
És una història inventada o té alguna base real?
És les dues coses, és una ficció a partir d’un relat ancorat en la realitat. Històricament Xile i el País Valencià tenen punts històrics comuns.... (ni que sigui una dictadura)? Tenen, amés d’això, una manera d’encarar els conflictes històrics d’una determinada manera. Tenen, tenim, una història de pèrdua des d’on floreix obstinada l’esperança. Hem d’aprendre del poble xilè la reconstrucció simbòlica al servei de la memòria, quan la gent o els espais que ens serveixen per a recordar desapareixen podem crear elements simbòlics per a recuperar el nostre passat al servei del present.
També es crea un cordó umbilical musical, de Víctor Jara a Ovidi Montllor....
L’obra d’Ovidi construeix una història lateral al costat del relat central del personatge, és un element simbòlic que acompanya el personatge per conèixer la seua pròpia història familiar.
Quina és la connexió musical actual entra allà i aquí, tu que hi has actuat i coneixes aquella realitat?
Musicalment, d’una manera global, les influències i les relacions musicals es produeixen en xarxa des de fa 20 anys. El viatge et permet, però, accedir a una determinada manera d’encarar, preservar i actualitzar la música tradicional dels dos territoris. La música “norteña” barrejada amb la cúmbia, la Nueva trova, etc.
Adreces la novel·la al públic juvenil, què els vols explicar? També el públic adult hi té moltes coses a aprendre i reflexionar....
El públic juvenil és el punt de partida, no el punt d’arribada. El protagonista és un jove que desconeix l’obra d’Ovidi Montllor i coneix amb poca profunditat la història recent de la generació que el precedeix. D’alguna manera ajuda a descobrir, de manera solidària amb el lector, les històries de la història.
És important mantenir viva la memòria històrica?
Sí
És una novel·la amb il·lustracions. Ho vas plantejar així des del primer moment o va sorgir més tard? Com heu fet lligar el text i les il·lustracions?
Les il·lustracions de Daniel Olmo no van apegades a la narració, però sí a la història. Són com els fragments de cançons que hi ha al llibre, una reconstrucció simbòlica de l’art que ens permet arribar a les xicotetes històries quotidianes que van conformar la vida dels nostres països durant el segle XX i principis del XIX.
Un personatge important del llibre, encara que no present, és l’Ovidi. Què queda de l’Ovidi vint anys després que marxés de vacances?
Queda molt, però en podríem tenir més. El seu arxiu personal al Mas de Sopalmo és molt xicotet, encara hi ha moltes coses que no sabem sobre l’Ovidi i la seua obra, la seua manera d’encarar el treball i moltes de les seues intencions amb l’art.
La societat actual li deu algunes disculpes a l’Ovidi. El tractament que li vam donar va ser especial sagnant...
Una disculpa ara és estèril. El que cal és justícia i reparació i crear un escenari de respecte al seu ofici, que és encara l’ofici de molts. Resulta curiós que siguin precisament les noves generacions les que reivindiquen amb més força i insistència la figura de l’Ovidi... Ovidi ha esdevingut un clàssic, més enllà de la gent que el va poder gaudir en directe i en persona. Ha sobreviscut la seua obra surant, de vegades, sobre onades d’indignació esclatant contra les roques de l’oblit institucional. És una força imparable que perdurarà en els anys.
Aquesta novel·la la consideres un fet aïllat o bé l’encaixes com un element més en el conjunt de la teva obra?
Forma part del meu treball literari, amb les cançons o la novel·la, és un continu.
Finalment, una curiositat: comences el llibre amb una acurada descripció de l'acte de posar un disc al tocadiscos, l'agulla, el so... Ets un defensor del vinil??
És el format de la meua infantesa, amb ell vaig descobrir la música i sona molt bé!
Ramon Moreno
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat