[Ressenya] LA MEVA PÀTRIA A4 ! directe!cat

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

Dissabte, 2 de gener de 2016 10:30 h

[Ressenya] LA MEVA PÀTRIA A4

No hi ha cap vot

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

Ana Blandiana, Cafè Central, Eumo Editorial

Ana Blandiana

Traducció de Corina Oproae

Cafè Central/Eumo Editorial

Barcelona, 2015

152 pàgines

16,00 €

Tot i les sovintejades relacions de Catalunya amb la literatura romanesa, tot just ara es publica per primer cop en català una obra de la poeta Ana Blandiana, una de les referents de la cultura de Romania. Ha estat gràcies a Cafè Central que ha inclòs en la seva seductora col·lecció de poesia Jardins de Samarcanda la darrera obra de Blandiana, La meva pàtria A4, la traducció de la qual, a càrrec de Corina Oproae, va merèixer l'onzè premi Jordi Domènech de traducció de poesia.

Ana Blandiana té una àmplia obra publicada en els camps de l'assaig, la prosa i,sobretot la poesia, que ha estat traduïda a més de vint idiomes, als quals se suma ara, de manera brillant, el català.

Nascuda a Timisoara el 1942, va patir ben avait la repressió del règim comunista de Ceaucescu, primer per ser filla d'un "enemic del poble" i després per la seva pròpia obra i actuacions, fet que li va comportar la prohibició de publicar al seu país. Convertida en un símbol social, va combinar l'escriptura amb l'acció, en dues activitats paral·leles que s'han convertit gairebé en dues vides separades. És, però, l'escriptura el que dóna ple sentit a la seva existència: "a la poesia, el que estava en joc era la vida"; "escrivint versos, no intento entendre, ans recordar el que he estat en una altra vida", va dir Blandiana en una entrevista a Espéculo. Revista de Estudios Literarios de la Universitat Complutense de Madrid.

Els 62 poemes que composen La meva pàtria A4, que es presenten en edició bilingüe, són una bona mostra de l'univers d'Ana Blandiana, sobretot pel que fa a la mirada que fa al seu entorn i les reflexions, a voltes insòlites, que en treu: uns coloms al damunt de la teulada inclinada de l'església es converteixen en "Clons de l'Esperit Sant..."; o aquestes "Esglésies tancades/ Com cases abandonades pel propietari/ Sense dir quan torna/ Sense deixar cap adreça". Blandiana mira al seu voltant i aquesta mirada la porta a reflexionar sobre el que veu i sobre el que hi ha ocult, el significat i els sentiments.

Són poemes que creen un univers poblat per arbres ferits, esglésies tancades, àngels que ja no saben trobar el camí de tornada, un univers on Déu aprèn a anar amb patins per salvar els joves que ignoren la seva existència; són poemes que deixen entreveure una mirada atenta cap a tot el que envolta l'escriptora.

Tot el poemari ens porta a un viatge tranquil, serè, contemplatiu i meditatiu, i alhora sorprenent pels revolts que pren, de l'entorn als sentiments, de fora a dintre, per a acabar concentrant tot aquest univers en els límits precisos d'un full en blanc i en aquell petit espai on escriu: "Aquí és la pàtria,/ Entre aquestes parets/ A pocs metres unes de les altres,/ Però no en tot l'espai que hi ha entre elles,/ Sinó només damunt la taula amb paper i llapis (...)".

Ramon Moreno

Comenta-ho