Els millors nyaps urbanístics catalans en format llibre
El programa Alguna pregunta més és un dels més exitosos de la televisió. L'acurada i singular visió de la realitat política i social que ofereix arriba a un punt culminant amb l'espai que conduexi en Peyu, Ole Tu!!, en el que repassa alguns dels nyaps urbanístics més divertits que es troben escampats pel Principat.
Ara, aquest micro espai televisiu (amb tres anys ja de vida) s'ha convertit en un llibre, fidel a les característiques del programa. Hi trobem totes les rareses urbanístiques dels pobles i ciutats catalans, amb casos inèdits i tot plegat amanit amb els divertits (i a voltes reflexius) comentaris d'en Peyu: fabuloses rotondes amb una sola sortida, papereres on no s'hi poden tirar papers, rellotges de sol a l'ombra, i un munt de nyaps divetidíssims.
En Peyu, amb el seu humor punyent, s'ha convertit en un modern Robin Hood de la cosa pública. No hi ha poble ni ciutat que se salvi del dit d'en Peyu, convertit en el malson d'aquitectes, urbanistes i brigades municipals. El volum de nyaps en un país que presumeix (presumim) de fer les coses d'allò més bé és considerable i proporcional a les ganes de riure que provoquen.
Entre els senyals abandonats al mig del bosc n'hi ha un a un poble d'una vintena d'habitant que indica precaució per pas de canalla: no hi consta cap nen al poble; un pàrquing reservat a nom de Gin Tònic; un senyal de prohibit no aparcar; un altre de Prohibit Setembre (sembla que passaren directament a l'octubre); bancs públics de diferent tamany i condició; i un llarguíssim etcètera de rareses i contradiccions farceixen aquest llibre, amb molta foto, molts comentaris sarcàstics i molta sàtira televisiva portada al paper.
Com a complement, el pròleg del Conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila, que en un impropi (per part de la classe polítics en general) i lloable exercici d'humor investeix en Peyu com a "primer inspector d'obres i acabats de Catalunya", tot i que alerta del possible risc de propagar la sensació que les coses es fan malament de manera generalitzada i que l'obra pública es fa malament. No és el cas. Només es tracta de generar un somriure o un bassal de llàgrimes generalitzat de tant plorar de riure.






