Els orígens del Premi Nadal
0
Compartir
carregant
L'estiu de 1944, després de l'èxit de la seva novel·la Mariona Rebull, l'escriptor i director del setmanari Destino, un jove Ignacio Agustí, es pregunta quants escriptors estan encara per descobrir en l'adormida literatura espanyola de postguerra. Amb el propòsit de "despertar dotzenes de novel·listes adormits en els racons anònims del país", Agustí pensa en una rèplica del premi Joan Crexells que va instaurar l'Ateneu Barcelonès el 1928 amb el propòsit de revitalitzar el gènere novel·lístic; planteja la seva idea a Josep Vergés i Joan Teixidor, socis del setmanari i d'Edicions Destino.
Dotat amb cinc mil pessetes (en aquella època de restriccions i racionamiento), el guardó podria descobrir “bestsellers” com Mariona Rebull. Les objeccions de Vergés, que considera elevada la dotació, contrasten amb l'entusiasme de Teixidor: proposa batejar el premi amb el nom d'Eugenio Nadal. Germà de Jaume Nadal Gaya, Eugenio va ser redactor en cap en els primers números de Destino. Catedràtic de literatura i autor del llibre Ciudades en España acabava de morir de leucèmia el 10 d'abril d'aquell any 1944, a punt de complir 28 anys.
Agustí redacta les bases del Nadal seguint el patró dels premis Crexells i Folguera que s'atorgaven a Barcelona abans del 39. El jurat de la primera edició està format per Ignacio Agustí Peypoch, Joan Teixidor Comes, Josep Vergés Matas, Pere Pruna Ozerans i Rafael Vázquez Zamora. Al final, el pintor Pruna és substituït pel crític Juan Ramón Masoliver. La convocatòria del guardó, que s'atorgarà cada 6 de gener, apareix publicada a Destino el 12 d'agost de 1944. L'elecció de la festivitat de Reis, segons paraules del propi Agustí, suposa alliberar-se de la sobredosi de festes nadalenques. El Nadal va ser una bona idea en aquells temps de ferri franquisme: en presentar en societat la novel·la guanyadora com un fet consumat i comptar amb el ressò immediat dels mitjans de comunicació, s'afavoria la seva publicació i minvava les possibilitats de ser prohibida per la censura .
La recepció d'originals per al Nadal segueix el seu curs. A l'Agustí li agrada molt El bosque de Ancines, de Carlos Martínez Barbeito. Juan Ramón Masoliver creu que és millor La terraza de los Palau de César González Ruano i Josep Vergés es decanta per En el pueblo hay caras nuevas, de l'escriptor gallec Álvarez Blázquez.
L'últim dia de termini d'admissió (es van rebre vint originals) les opinions del jurat experimenten un sorprenent tomb: arriba a la redacció de Destino un sobre de correu urgent amb un manuscrit. Des de les primeres línies, Agustí queda tan impactat que les comparteix en veu alta amb els seus companys. Després s'emporta la novel·la a casa. Vint-i-quatre hores després la té llegida. Es titula Nada i la signa una jove desconeguda, Carmen Laforet, de vint-i-tres anys: "El món que envoltava era inèdit. Ningú havia fet una radiografia dels anys mig buits, mig angoixats, estranyíssims de la postguerra com Carmen Laforet "afirma admirat.
En la nit del 6 gener 1945 durant el sopar al Cafè Suís, els convidats degusten el menú, a base de crema de carxofes, llenguado i becada, amb peres a la cardinal de postres. El jurat delibera a l'altell. Queden tres candidates després de les dues primeres votacions: Laforet, Ruano i Álvarez Blázquez. En la quarta votació cau Ruano i en la cinquena la disjuntiva és Laforet o Álvarez Blázquez. Al final de les votacions, Nada es proclama vencedora del Nadal.
En la seva primera edició, el Nadal ha assolit l'objectiu: vivificar la novel·la espanyola, desvetllar joves valors. Com subratlla Miguel Delibes, la novel·la espanyola va començar a recuperar-se gràcies al premi d'Edicions Destino: Agustí, el seu fundador, serà jurat fins a 1956; a partir de 1958, la festa literària passarà a celebrar-se en el seu actual emplaçament de l'Hotel Ritz (avui Palace). La llista d'autors guanyadors forma ja part dels manuals de literatura espanyola. Només en les primeres dècades, ja havien estat distingits, a més de l'esmentada Carmen Laforet, José María Gironella, Miguel Delibes, Luis Romero, Carmen Martín Gaite, Álvaro Cunqueiro, Rafael Sánchez Ferlosio o Ana María Matute.
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat