[Ressenya] L'ESTAT CONTRA LA DEMOCRÀCIA
Pau Miserachs
Llibres de l'Índex
Barcelona, 2015
670 pàgines
17,00 €
La política catalana es mou amb rapidesa. En poques hores les coses canvien de manera dràstica, com ha passat amb la proclamació del nou president de la Generalitat Carles Puigdemont, i com correspon al moments intensos que vivim, en l'intent de construir un nou estat.
Les coses passen tan ràpides que sembla que l'ahir més immediat no sigui ni un record, que s'hagi difuminat en el túnel del temps. Però el cert és que Catalunya ha viscuts uns temps de intensa vitalitat, al carrer amb la gent, i als despatxos amb els polítics.
És per això que la lectura d'aquest nou llibre de Pau Miserachs esdevé un exercici apassionant de memòria col·lectiva d'allò més immediat. L'Estat contra la democràcia porta l'explícit i definitori subtítol de Manual per desintoxicar-se de la dictadura de la llei, una llei que s'ha convertit en el mantra amb el que el govern immobilista del PP (amb l'acompanyament aquiescent i potser silenciós del PSOE) en ha colpejat dia sí i hora també.
Unes de les principals virtuts d'aquest extens volum (que en té moltes) és la seva frescor. És un llibre actual, tot i que fa referència a esdeveniments ocorreguts fa un poc temps, perquè està estructurat com un dietari. Miserachs, advocat i activista social i cultural, ha volgut recollir i analitzar la política catalana i espanyola amb la memòria diària dels esdeveniments que considera rellevants per a la país d'ençà el juliol de 2012. L'autor considera aquesta data com el moment en què "la involució ultradretana i la restricció de la llibertat d'expressió es comença a manifestar amb més força a les elits del Govern central".
En aquest sentit, aquest llibre és un recull podríem dir que històric d'esdeveniments que marquen la relació entre Catalunya i Espanya a partir d'aquell moment i fins el 30 d'octubre del 2015 (data del darrer apunt, tot i que el llibre presenta les entrades en ordre cronològic invers, d'ara mateix i enrere, cosa que ens permet tenir frescos a la memòria els esdeveniments recents i veure'n com s'han generat, quina és el seu origen i el seu perquè). Al fil, doncs, de l'actualitat, el llibre ens proposa interessants reflexions que tenen a veure amb la visió democràtica i humanista de Pau Miserachs. Hi abunden les reflexions polítiques, com no pot ser d'altra manera, però també les reflexions culturals i les que fan referència a la qualitat democràtica de la cosa pública. No en va el sentit global del llibre respon a la pregunta de "cap a on va la democràcia del 77 i els partits amb representació parlamentària, quan descobrim que els governants i els representants polítics no suporten la crítica i s'enroquen en el poder que han conquerit per la via electoral".
En aquest sentit són especialment interessants les reflexions sobre la manca de llibertat d'expressió, la pobresa crítica dels mitjans de comunicació i la ingerència política en mitjans de tot tipus i condició; la lluita contra la llibertat d'expressió d'alguns polítics, partits i opinadors; la corrupció dels representants i càrrecs polítics que estan destruint les bases de la democràcia; el creixement de les desigualtats; el poder absolut en què s'ha convertit l'economia, amb les seves bombolles, els rescats financers amb diners de tots; les portes giratòries; el setge cultural i polític a que viu sotmesa Catalunya....
L'Estat contra la democràcia (un títol encertadíssim com comprenem plenament un cop llegit el volum) és un exercici de memòria immediata però també un aparador de reflexió pausada i serena, escrit a partir de principis radicalment democràtics per un autor, Pau Miserachs, dotat d'un bagatge cultural envejable que sap transmetre amb paraules precises al seus lectors.
Ramon Moreno