(ACN)- El poeta i artista lleidatà Carles Hac-Mor ha mort aquest dimecres a la matinada als 75 anys. Més conegut pel seu nom artístic (el seu era Carles Fernández i Mor), va destacar per ser una de les veus destacades de l'inconformisme dels setanta. De fet, va arribar a crear autèntics gèneres propis (com l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí).

Nascut a Lleida el novembre del 1940, Hac-Mor ha passat els darrers anys de la seva vida a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà). Deixa un llegat de prop d'una quarantena de llibre, que li han valgut premis com el Joan Fuster d'assaig (1999), el de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia (2003) i els Jocs Florals de Barcelona (2012).

Hac-Mor es va convertir en un pes pesat de les lletres catalanes als anys setanta. Va ser aleshores quan, amb la seva antipoesia, va abandonar els límits d'allò establert i va endinsar-se dins l'art conceptual. El seu inconformisme el va portar a fundar les capçaleres d'art i poesia Tecsual, Ampit o L'avioneta i, en el terreny més creatiu, a trencar fronteres amb autèntics gèneres propis.

Deixa un llegat format per prop d'una quarantena de llibres, la majoria dels quals de poesia, tot i que també d'assaig, novel·la i investigació. Despintura del jo li va valer el Premi Joan Fuster d'assaig el 1999; M'he menjat una cama es va erigir amb el guardó literari de Cadaqués-Rosa Leveroni de poesia el 2003, i ja més recentment, el 2012, amb Dietari del pic de l'estiu va guanyar els Jocs Florals de Barcelona.

Hac-Mor era col·laborador habitual en mitjans de comunicació com El País, Segre, Diari de Lleida, TV3 i BTV. També escrivia en revistes científiques i culturals, com Papers d'art.

"La seva obra ens fa més rics"

El Departament de Cultura, a través de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), ha expressat el condol per la pèrdua del poeta i artista lleidatà. La directora de la ILC, Laura Borràs, ha destacat que l’obra de Carles Hac-Mor "ens fa més rics com a filòlegs, com a lectors, com a catalans, com a poble -i no convé, en els temps que vivim, menystenir aquest fet-, alhora que també ens fa més savis". Per a Borràs, "la paradoxal i subversiva escriptura de Carles Hac-Mor neix alhora de la destrucció, que de la demiürgia; a l'assemblatge de mots que constitueixen els seus poemes, se li ha de sumar la voluntat d'anar esborrant el rastre del sentit". "Cada paraula reneix en el marc dels seus poemes, per tal com la seva lluita acarnissada amb el llenguatge el porta a dur-lo fins al límit, a subvertir-lo, a explotar-lo creativament, a ampliar-lo, a reinventar-lo i, doncs, a enriquir-lo sense cap mena de dubte", ha valorat la directora de la ILC. Borràs també ha ressaltat que la riquesa de l’escriptura del poeta "neix de les paraules, paraules que de vegades li agraden tant i l’emborratxen fins a tal punt que les utilitza una i altra vegada encara que no surtin als diccionaris"