[Ressenya] LES AIGÜES DE L'ETERNA JOVENTUT ! directe!cat

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

Divendres, 5 de febrer de 2016 10:00 h

[Ressenya] LES AIGÜES DE L'ETERNA JOVENTUT

( 1 vot )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

Donna Leon, Edicions 62

Donna Leon

Traducció de Núria Parés

Edicions 62

Barcelona, 2016

336 pàgines

18,50 €

L'escriptora americana Donna Leon és la convidada especial de l'edició del 2016 del festival BCNegra. Ha estat reconeguda amb el Premi Pepe Carvalho alhora que publica el vint-i-cinquè llibre del seu comissari Brunetti.

Les aventures del comissari venecià formen ja part fonamental de l'ecosistema de la literatura policíaca. En aquesta nova entrega, el comissari Brunetti investiga l'estrany cas d'una jove de 30 anys que, quinze anys abans, va estar a punt de morir ofegada. La seva àvia desconfia de la versió oficial segons la qual la noia s'hauria llançat voluntàriament al canal i va quedar seriosament afectada per una lesió cerebral irreversible. Un borratxo desmemoriat és l'únic testimoni de l'incident. Pas a pas Brunetti va reconstruint un cas policíac que es va tancar sense investigar i també va dibuixant els perfils humans dels protagonistes, que tampoc no són el que semblen. Finalment, l'assassinat del borratxo desmemoriat Pietro Cavanis comença a fer encaixar les peces del trencaclosques irresoluble i en precipiten el desenllaç.

Aquesta nova aventura de Brunetti esdevé un cas tranquil. Els fets van passar fa quinze anys i no hi ha una pressió imminent al damunt de la policia. La premsa no els assetja i l'única urgència ve de l'àvia de la noia, que vol saber la veritat abans de morir i de la mateixa diligència que s'autoimposa un Brunetti que ja sembla un punt de tornada de tot, instal·lat còmodament en una feina i una vida serenes.

Tanmateix, alguns dels personatges habituals, com el sergent Vianello, passen a segon pla. En aquest història Brunetti es recolza en la seva col·lega Claudia Griffoni i en la signorina Elettra, punt de connexió del comissari amb la modernitat de les noves tecnologies i 'conseguidora' de qualsevol cosa que necessiti.

Com sempre en les novel·les de Donna Leon, el dibuix dels personatges ens permet aprofundir més enllà de la façana. L'àvia de la noia, la comtessa Demetriana Lando-Continui, amiga de la sogra del comissari, instal·lada en la riquesa es va convertint pas a pas en una mecenes de cor, involucrada en què Venècia no es converteixi en un parc temàtic turístic i fer-lo habitable per a les noves generacions. El mateix Brunetti és ja un homes madur en tots els aspectes, vitals i professionals. A voltes sembla desencantat i marxa a ritme dièsel. La vida familiar és tranquil·la i rutinària, una rutina amb la que és plenament feliç. I Venècia, una ciutat de postal, amb la constant amenaça de l'acqua alta i les seves dues cares, la que veuen els turistes i la de la gent que hi viu, i que és la que ens apropa pàgina a pàgina l'autora.

Com és habitual, també hi ha una abundant dosi de crítica 'funcionarial': el caos que és l'administració, la sanitat, la mateixa policia. El poc entusiasme per la feina ben feta i per la seguretat de topar-se amb un mur que no es pot saltar. La politització de la vida a tots nivells. Les ganes incontrolables de pujar graons en l'escalafó social. I de fer diners de manera fàcil i amoral.....

Vint-i-cinc llibres de Brunetti permeten el lector considerar-se part de les seves històries. Les aigües de l'eterna joventut circula a ritme tranquil i assossegat, sense estridències ni canvis de ritme sobtats. Una plàcida lectura per a una tarda d'hivern primaveral.

Ramon Moreno

Comenta-ho