Es publica la biografia de Vicenç Albert Ballester, creador de l'Estelada ! directe!cat

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

Diumenge, 14 de febrer de 2016 10:50 h

Es publica la biografia de Vicenç Albert Ballester, creador de l'Estelada

( 2 vots )

carregant

El coautor de la biografia del creador de l'Estelada en destaca la visió "d'internacionalitzar el plet català"

(ACN)- Concebu a propòsit de la celebració del centenari de l'Estelada (2008), Rafael Dalmau Editor publica finalment la biografia de Vicenç Albert Ballester (1872-1938), un dels “forjadors del primer independentisme” i artífex de símbols nacionals el més vigent dels quals és la bandera estelada. Escrit conjuntament pels historiadors Fermí Rubiralta i Josep Muray, Vicenç A. Ballester i Camps (1872-1938). Creador de l'estelada treu de l’ostracisme un personatge que els autors consideren “decisiu” pel catalanisme radical, i del qual destaquen dues virtuts: un nul afany de protagonisme i la visió, avançada al seu temps, que calia internacionalitzar “el plet català”. Ballester no va desaprofitar l’aparador de la Primera Guerra Mundial per fer córrer l’Estelada per Europa.

A banda de la creació i difusió de l’Estelada, Ballester va definir "altres símbols d’identitat catalanes i va crear una iconografia pròpia" que avui, en part, encara perdura dins del moviment independentista. Així ho destaca un dels autors de la seva biografia, l’historiador i doctor en Ciència Política, Fermí Rubiralta, en una entrevista amb l’ACN.

El llistat d’activitats en què va participar de forma activa Ballester es llarg: va impulsar el moviment antirepressiu (La Reixa i l’Associació Catalana de Beneficència), va ser dels primers a organitzar una Diada Nacional de l’Onze de Setembre “reivindicativa i no folklòrica”, va ser-ne un element clau de l’aparell de propaganda com a editor i director de publicacions com ara La Tralla (en dues èpoques), Renaixement i La Tronada, va col·laborar en diferents capçaleres “separatistes” –en el llenguatge de l’època- i va proposar un himne nacional per a Catalunya abans que Els Segadors, que finalment no va reeixir.

Ballester es va dedicar professionalment a la marina mercant i al món dels negocis i la invenció. La seva biografia està lligada també a Cuba, on va passar llargues temporades i on s’hauria inspirat per crear l’Estelada, “de reminiscències cubanes”, en expressió dels autors, pels colors i el símbol estrellat de l’alliberament. Al parer de Rubiralta, Ballester va ser dels primers a interpretar que calia internacionalitzar “el plet català”. Va tenir “la visió”, diu l’historiador, “que si no era per aquesta via” difícilment s’avançaria en les ambicions independentistes. Va ser un avançat, en aquest sentit, dels partidaris de la internacionalització del procés català actual. “Ja li agradaria al senyor Romeva tenir col·laboradors de la categoria i la poca pretensió personal de Ballester”, comenta Rubiralta establint un paral·lelisme històric que també fa extensiu a l’oposició del catalanisme de l’època “a la corrupció del sistema borbònic”.

L’Estelada, a la Primera Guerra Mundial

Prova d’aquesta ambició internacional de Ballester ens remet de nou a l’Estelada. La història d’aquesta bandera està lligada en certa manera a la Primera Guerra Mundial. L’11 de setembre de 1915, després de la primera aparició pública de l’Estelada, la Unió Catalanista –on militava Ballester- va lliurar-ne una (“la primera Estelada”, remarca Rubiralta) a tres voluntaris catalans que lluitaven al bàndol aliat, amb el fi que la lluïssin durant els combats “perquè les potències bel·ligerants distingissin els soldats catalans i entenguessin la reivindicació d’una sobirania pròpia”. Rubiralta resumeix el pensament de Ballester en aquest terreny amb la següent reflexió: “Ell defensa que si una guerra internacional (Guerra de Successió) va acabar amb les llibertats catalanes al segle XVIII, una altra com la Primera Guerra Mundial pot tornar-li el que li va arrabassar el conflicte anterior”. Amb aquest pensament, va muntar un equip de propaganda clandestí que difonia pamflets a la població i als combatents, previ a l’episodi de l’Estelada.

De portes endins, l’obsessió del personatge va ser la “nacionalització” del país, en expressió del coautor de la biografia, impulsant un ampli ventall d’organitzacions cíviques i dedicat a fomentar la llengua catalana. La seva aportació més rellevant en aquest terreny va ser la creació (1904) i manteniment de les Escoles Catalanes Mossèn Cinto, un model d’escola en català, gratuïta, per a nens i nenes “independentment de la seva extracció social”, amb una pedagogia avançada. Ballester també va posar en marxa l’edició pionera de la revista infantil En Patufet, projecte que inicialment no reeixí del tot i que va haver de vendre el 1905.

L’historiador constata també el procés de radicalització que va experimentar Ballester, enquadrat en el què a l’època s’anomenaven els catalanistes “intransigents”, en contraposició amb els “transigents”, arrenglerats a la Lliga Regionalista. Ell sempre va estar “contra les formes acomodatícies d’aquest catalanisme”, conclou.

Comenta-ho