'Matar De Gaulle', de Joan Daniel Bezsonoff, guanya el 16è premi Joaquim Amat-Piniella
(ACN)- L'obra Matar De Gaulle (Empúries, 2014), de Joan Daniel Bezsonoff, ha guanyat el 16è premi Joaquim Amat-Piniella, que per desè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi el convoca Òmnium Bages i l'Ajuntament de Manresa i reconeix la millor obra narrativa de temàtica social publicada entre la tardor de 2014 i la tardor de 2015. Joan Daniel Bezsonoff és un escriptor rossellonès que viu al petit poble de Nils, a prop de Perpinyà, i actualment exerceix com a professor de llengua i literatura en un institut.
Matar De Gaulle és una novel·la que reconstrueix l'origen, el rerefons social i els preparatius de l'atemptat fallit que un grup d'activistes va intentar perpetrar contra el general Charles De Gaulle el 1962. Bezsonoff fa un retrat físic i sociològic de l'Algèria francesa dels últims temps a partir, sobretot, de la família del comandant Vidal, un militar d'origen català. Parla del drama dels 'pied-noirs' i, concretament, dels nord-catalans.
El jurat, format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, ha decidit, per unanimitat, atorgar el premi a l'obra Matar De Gaulle. El jurat ha triat aquesta obra entre les tres finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia L'Àguila negra, de Joan Carreras, i Sense nostàlgia, de Feliu Formosa.
L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.






