[Ressenya] UNA CABANA A L'HIVERN
Hubert Mingarelli
Traducció de Lluís-Anton Baulenas
Sembla Llibres
Carcaixent, 2015
152 pàgines
16,50 €
Escrivia Jane Housham d'aquest llibre a les pàgines literàries del diari britànic The Guardian que les seves 150 pàgines "són tan memorables, tan obscures, tant humanes que haurien de ser llegides a tota Europa".
Sens dubte és una bona reflexió, precisament ara que Europa es pregunta què fer amb els milers de refugiats que fugen de la guerra que els hem muntat als seus països i habiten el que aviat seran camps de concentració a les seves fronteres, que només són invisibles per al gran capital i l'especulació.
I és que Una cabana a l'hivern és un llibre literari, però a redós de la història que explica, ambientada en la Segona Guerra Mundial, ens permet fer algunes reflexions de plena actualitat, que sembla que els pas de les dècades no han diluït.
Una cabana a l'hivern és un apassionant relat sobre tres soldats nazis que s'han guanyat el dret de sortir del camp d'extermini enmig del cru hivern polonès. S'estimen més la feina de capturar jueus a fora que no pas formar part dels batallons d'extermini dins el camp. Mentre exploren el terreny, completament congelats, recorden les preocupacions quotidianes que han deixat a casa. Però quan localitzen un jove jueu amagat al bosc, topen amb el macabre i cínic dilema moral que els persegueix.
Els tres soldats es mouen entre la seva 'feina', dura i que els crea dilemes morals, però de la que tampoc no fugen, i les seves pròpies vides, el seu dia a dia a la guerra i els records del que han deixat a casa i el que els espera a la tornada incerta. El fill d'un d'ells, les seves cartes, els atorga un punt humà desconnexió amb la vida quotidiana. Mentre la seva feina és conduir el jueu que han trobat al camp, es preocupen perquè aquell jovenet que ha quedat a casa sense el pare, es posi a fumar, tant jove. La quotidianitat i el més macabre es troben en aquella cabana atrotinada, la tendresa de tot home envers els seu fill i el sadisme nazi.
El dilema que els assetja és clar: han de portar al jueu al camp, sabent que de ben segur l'endemà serà assassinat? Si ho fan hauran complert la feina que els han encomanat i podran tornar a sortir del camp i gaudir d'unes hores de llibertat i s'estalviaran de formar part del comando executor. Però si no ho fan no els deixaran sortir més, perquè no han complert la seva tasca, i hauran de continuar matant...
En capítols breus, intensos i emocionals, Mingarelli ens apropa a l'horror de la guerra lluny dels escenaris de les grans batalles, en un paisatge aspre, però bell alhora. L'obligació i la moral; víctimes i botxins; culpables i innocents; la vida i la mort....
Ramon Moreno






