[Ressenya] LA ÚLTIMA MODELO ! directe!cat

LLIBRES EN DIRECTE fletxa

Diumenge, 13 de març de 2016 12:05 h

[Ressenya] LA ÚLTIMA MODELO

No hi ha cap vot

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

Acantilado, Franck Maubert

Franck Maubert

Traducció de Juan Díaz de Atauri

Acantilado

Barcelona, 2016

112 pàgines

12,00 €

Escrivia el poeta Juan Luis Panero sobre Alberto Giacometti que "Ningún escultor del siglo XX me ha emocionado tanto como él, y de esa exposición saldría un poema que me parece de las mejores cosas que he escrito". Efectivament, al meravellós poemari Antes que llegue la noche de Panero hi trobem unes belles línies sobre l'obra de Giacometti: "Avanzan solos gris andrajo de nubes/ gris pesadilla bronce herido llamaradas grises/ terco pedernal de fantasmas/ tierra terracota minera (...)".

Bell poema com bell és el relat de La última modelo, en el que Franck Maubert ens relata el seu encontre amb una ja vella Caroline a Niça. Qui va ser prostituta al París dels anys cinquanta i seixanta, de nom real Yvonne-Marguerite Poiraudeau, va conèixer l'artista suís i es va convertir en la seva amant i musa, en una relació no exclusiva, amb alts i baixos i amb anades i vingudes.

Quan Maubert va veure en una exposició el quadre Caroline, de l'any 1965, en què Giacometti dibuixava la seva amiga, es va sentir atret per aquella model i la influència que va exercir en el genial escultor. Quan l'entrevista a Niça, el gloriós passat és només una ombra, però una ombra viva que encara cueja i li fa espurnejar la mirada.

En algunes fotografies de la parella, es pot veure una Caroline de gran i tendra bellesa i un Giacometti que hi té la mirada devota sobre ella. Quan es van conèixer en un bar del Montparnasse mític de la bohèmia, ella tenia 20 anys i ell la doblava en edat. Era finals de 1958 i la seva improbable relació duraria fins la mort de l'artista, Van viure els seus particulars anys bojos, a cavall d'un descapotable vermell i nits eternes regades de xampany. Ma Grissaille, com l'anomenava, va posar per a l'artista al seu taller, en una relació que es movia a parts iguals entre la passió i l'art. De la mateixa manera que aquella relació seria un vèrtex del triangle que conformava amb la dona de l'artista, Annette, i el seu germà Diego, que vetllaven la seva vida i la seva obra.

El relat de Maubert, al fil dels records de Caroline, és d'una bellesa intensa i d'un apassionament sentit, una visió íntima a la vida de l'artista, a l'amour fou, a la vida viscuda amb plenitud, fins la darrera gota. I el record dels temps passats a París, en el Montparnasse dels artistes.

Ramon Moreno

Comenta-ho