[Ressenya] ACTE DE VIOLÈNCIA
Manuel de Pedrolo
Sembra Llibres
Carcaixent, 2016
294 pàgines
19,00 €
Manuel de Pedrolo és un autor referencial de la cultura catalana. Conegut popularment per ser l'autor de l'immortal Mecanoscrit del segon origen, la seva obra ha viscut en certa manera a l'ombra d'aquest llibre. Ni que sigui per l'aportació que va fer dirigint la col·lecció La Cua de Palla, ja hauria de passar a la història de la literatura catalana. Molts lectors van descobrir apassionadament el gènere negre amb aquells llibrets amb portada de color groc i negre. Però la seva faceta de literat és complerta i va conrear una gran quantitat de gèneres literaris construint un univers propi amb més de cent vint obres escrites. No fa massa, ja anunciàvem la intenció de la Fundació Pedrolo de digitalitzar el conjunt de la seva obra i posar-la a l'abast del públic de cara al centenari del naixement de l'escriptor el 2018.
Amb bon olfacte cultural l'editorial Sembra Llibres publica una de les novel·les més polítiques de Pedrolo, Acte de violència. És aquesta una obra combativa, que necessàriament ha de ser analitzada en el context històric en el que es va situar: com assenyala el cantautor Cesk Freixas al pròleg d'aquesta edició, aquesta novel·la va ser creada pel seu autor l'any 1961 amb el títol Esberlem els murs de vidre; guanyà el Premi Prudenci Bertrana el 1968 com a Estat d'excepció; i, finalment, va ser publicada el 1975 amb el definitiu Acte de violència. "En aquest vaivé d'esdeveniments per a intentar salvar la censura franquista, hi ha un escriptor extremadament lúcid i compromès amb totes les expressions de sobirania".
"És molt senzill, quedeu-vos tots a casa". Amb aquesta consigna anònima, una ciutat queda paralitzada i ningú no surt de casa seva com a mesura de protesta contra el govern dictatorial. Al llarg de tres jornades, llargues i intenses, Pedrolo descriu els diferents ambients de la ciutat, els diferents col·lectius ciutadans (gent anònima, intel·lectuals, policies, metges, botiguers...) que se sumen a la protesta per enderrocar el govern. Un govern, que no pot actuar contra ningú, perquè ningú no és el responsable de la consigna; perquè no hi ha violència física; perquè els que es rebel·len són tota la ciutadania; perquè ningú no surt de casa, ni va a la feina, ni al 'escola, ni a comprar... Tant senzill com això. Pedrolo escriu de manera minuciosa, resseguint els detalls, invertint literatura en la descripció, recreant-se el el llenguatge, amb el punt irònic i puntualment eròtic que el caracteritzava.
Diu Freixas al seu text introductori que "és literalment impossible que aquesta novel·la pugui deixar indiferent ningú". I és efectivament així. Més enllà del context històric i el moment en què va ser escrit, aquest relat se'ns posiciona de manera nítida en primer pla de l'actualitat. En els moments que vivim, amb les 'receptes' dictatorials que el capitalisme més salvatge està imposant, amb la clara dimissió de les seves tasques de la classe política tradicional, amb el desmantellament de l'estat del benestar i el concepte de democràcia, què podem fer els ciutadans? Ens volen murris i callats, desmotivats i sense forces ni esperança, però com bé escriu Pedrolo, la unió dels esforços individuals pot fer canviar el món. I certament, encara que Pedrolo digués que "en el fons, jo sóc un aspirant a utopies", la Utopia podria ser més aprop del que ens pensem.
Potser podríem canviar el llibre que ara es recomana als joves estudiants, Mecanoscrit del segon origen, per aquest Acte de violència. Potser així ajudaríem a educar els nostres fills en l'actitud crítica, reflexiva, rebel. Continuarien llegint Manuel de Pedrolo, cosa bona, i l'editorial segur que ho agrairia.
Per cert, l'editorial que recupera aquesta novel·la d'un dels autors catalans més importants de la nostra literatura està ubicada al País Valencià.
Ramon Moreno






