[Ressenya] EL LLIBRE DE LA SENYORETA BUNCLE
Dorothy Emily Stevenson
Traducció de Marta Pera Cucurell
Viena Edicions
Barcelona, 2015
360 pàgines
25,00 €
Vet aquí una d'aquelles novel·les que es llegeixen amb delit i amb un permanent somriure als llavis. L'escriptora escocesa Dorothy E. Stevenson (parenta del creador d'aventures Robert Louis Stevenson) va publicar aquesta obra el 1934 i ens arriba ara a la col·lecció de clàssics moderns de l'editorial Viena, El Cercle de Viena.
La novel·la ens explica les peripècies de la senyoreta Buncle que vorejant la quarantena, soltera i amb alguns problemes econòmics decideix que podria escriure un llibre per a guanyar diners. L'altra alternativa era criar gallines, però la cosa queda descartada ben aviat. Cròniques d'un poble anglès sedueix un seriós editor londinenc que a primer cop d'ull hi veu evidents possibilitats comercials. I és el que el relat se centra en la vida quotidiana de la gent d'un poble imaginari.... o no. Perquè la senyoreta Buncle, ha decidit explicar al seu llibre allò que realment succeeix al seu voltant, al seu poble de Silverstream amb la única precaució de canviar els noms dels personatges i el del poble mateix. Pensa la senyoreta Buncle primer de tot, que ningú no li voldrà publicar i en tot cas, que cap dels seus coneguts llegirà mai aquell llibret.
Les lleis de la probabilitat estan per a complir-se, per remota que sigui la possibilitat. I efectivament, el llibre es publica i té un èxit considerable. Diverses edicions en donen testimoniatge i, clar, algú al poble el llegeix i ràpidament la cosa s'escampa. Ningú no és citat pels seus noms al llibre, el poble en què se situa l'acció és imaginari.... però tothom s'hi reconeix. I no és que sigui difícil de fer-ho, ja que els personatges descrits al llibre i inspirats en la realitat són molt arquetípics: dones tibades amb poca feina i molta xafarderia per a escampar; militar retirats que viuen d'un passat més o menys idealitzat; gent amb molts diners i poca ocupació; la dona permanent menystinguda pel seu marit; els feligresos devots de missa diària; el capellà que busca un destí al món; la jove rebel; les jovenetes i no tant jovenetes a la caça d'un marit adequat a les seves pretensions..... La cosa és que tot plegat podria haver passat per una invenció (i així ho veu la resta del món) però la tossuderia d'alguns no només fa que no passin desapercebuts sinó que genera més i més atenció i vendes del llibre.
El relat de la senyoreta Buncle/ Stevenson és converteix en un llibre dins del llibre. La narració de les aventures d'aquell poblet anodí acabarà condicionant tant la vida dels seus habitants que molts acabaran fent realitat el que d'ells es narra al llibre de manera ficcionada. Realitat i ficció. O la realitat supera sempre la ficció. Mentrestant la senyoreta Buncle viurà una autèntica odissea per a evitar ser detectada pels seus veïns i se'n dona compte que no cal inventar gaires històries, mirant al seu voltant n'hi ha ven bé prou.
Finalment el llibre de la senyora Buncle acabarà canviant la vida de molta gent, a un ritme trepidant d'aventures domèstiques i una fina ironia i humor escocès que expliquen perquè al seu moment els llibres de Dorothy Stevenson van ser autèntics best-sellers amb una munió de seguidors que corria a la llibreria tan bon punt apareixia una novel·la nova.
Esperem que aquesta obra tingui continuïtat amb la seva continuació: Miss Buncle married (publicada originàriament el 1936) i The Two Mrs. Abbotts (1943).
Ramon Moreno






