[Entrevista] ALAN CARTER: “La gent llegeix novel·la negra per fer una ullada al costat fosc”
L'escriptor britànic resident a Austràlia Alan Carter ha visitat Barcelona per a participar en unes jornades sobre Literatura a les antípodes a la Casa Asia i promocionar la seva novel·la Corte perfecto, publicada per l'editorial barcelonina Yulca. Corte perfecto és una apassionant novel·la de gènere negre protagonitzada per Cato Kwong, un sotsinspector destinar a convertir-se en un nou referent del gènere criminal. Conversem sobre la seva novel·la amb Alan Carter.
La seva visita ha d'ajudar a apropar la literatura australiana, que ara ens és llunyana, a casa nostra?
Estic molt content de visitar Barcelona i de veure la meva novel·la traduïda a l'espanyol. Sembla que per a molts europeus, Austràlia és una societat encara una mica misteriosa I som coneguts principalment per les nostres platges, el paisatge i els animals perillosos. És positiu que a través de la novel·la negra poder explicar històries sobre aspectes de la vida a l'Austràlia contemporània.
En quin moment es troba actualment la literatura negra a Austràlia?
La novel·la negra a Austràlia està madurant en força i qualitat. Hi ha alguns escriptors molt interessants com Peter Temple, Garry Disher, Malla Nunn, P. M. Newton, David Whish-Wilson, per anomenar-ne només alguns. Tots ells estan escrivint històries intenses amb grans personatges i que esdevenen un reflex de la societat australiana. Llegiu-los!
Corte perfecto ha tingut una gran acollida arreu i ha rebut alguns premis. Què creu que la fa diferent i mereixedora dels premis?
M'afalaga que Corte perfecto hagi estat ben rebuda. A banda de guanyar el premi Ned Kelly a Austràlia i de crítiques molt positives també s'ha traduït a l'alemany, espanyol i francès. El conjunt de personatges, encapçalats per l'heroi Cato Kwong, són més importants que la vida, la situació és exòtica, hi ha humor, sorra i compassió en les històries, i aspiro a donar una visió de l'Austràlia actual. Espero que la gent també ho trobi emocionant.
Corte perfecto es llegeix amb apassionament i realment costa deixar de llegir...
Això en part pot tenir a veure amb la meva formació com a director de documentals per a la televisió, a través dels quals intento provocar una intensa percepció visual, juntament amb un ritme ràpid i el suspens. És el que m'agrada quan llegeixo altres autors i el que em demano a mi mateix.
A banda de la trama criminal hi ha també a la seva novel·la una important càrrega de denuncia social: les condicions dels treballadors de les mines, el racisme subjacent, les màfies.... És un fet real a Austràlia o bé un recurs literari?
El costat fosc de l'auge de la mineria és una realitat: hi ha explotació, cobdícia, racisme i aquestes són fórmules clàssiques de la novel·la negra. És cert que no és tota la història de la societat australiana; hi ha gent bona i honesta, clar, però la gent llegeix novel·la negra per a fer una ullada al costat fosc.
Cato Kwong és un detectiu amb moltes característiques del gènere: passat turmentós, futur imprecís, insegura vida personal...
Sí que té els seus problemes (desgraciat en l'amor, un outsider amb molt per demostrar, una obsessió de perseguir la veritat a qualsevol preu ) que és el que tots esperem en un heroi i més. També té peculiaritats: és un garrepa i roba sempre que pot el diari per a poder fer els mots encreuats que tant li agraden. I toca molt bé el piano. Però sobretot i en primer lloc és un bon home.
Sembla una novel·la propera als clàssics de la novel·la negra americana o el polar francès. En quins models s'ha inspirat?
M'agrada el tipus de novel·les negres que intenten dir alguna cosa sobre la societat en lloc de les que es queden a la superfície. És un mercat abundant amb molt per triar arreu del món. Així que per marcar la teva diferència cal tenir personatges i arguments destacats i, per a mi, oferir algunes idees noves. Admiro molt la sèrie Rebus d'Ian Rankin i la sèrie Robicheaux de James Lee Burke, així com el treball de Malla Nunn i Graham Hurley.
Quin és el futur immediat de Cato Kwong?
He escrit dos llibres més de la sèrie de Cato, Getting Warmer i Bad Seed, i espero que es puguin traduir també a l'espanyol, el francès i l'alemany els propers dos o tres anys. També estic ara a la quarta novel·la de Cato. Al final de Bad Seed el vaig fer més feliç en temes amorosos, però qui sap que li espera en el futur?
Ramon Moreno






