[Ressenya] NEDANT ENTRE TAURONS
0
Compartir
carregant
El meu viatge al món de les finances
Joris Luyendijk
Traducció d'Ernest Riera i Laia Font
Editorial Empúries
Barcelona, 2016
260 pàgines
19,50 €
Nedant entre taurons s'ha convertit en un èxit inesperat de vendes, sobretot si tenim en compte que és un llibre sobre el món de les finances. Joris Luyendijk és un periodista holandès que ha dedicat una part important de la seva carrera a informar sobre l'Orient Mitjà i els seus conflictes, bé com a corresponsal o enviat especial. L'any 2011 va rebre l'encàrrec del prestigiós diari britànic The Guardian per a redactar un blog sobre el món de les finances. Luyendijk va voler investigar qui eren aquesta gent que remenaven el diners del món i quina era la seva tasca concreta, per a entendre com funcionava el món de la City londinenca, autèntic centre de les finances mundials. Tot plegat a partir del principi que l'autor, com la majoria dels mortals, tenia uns coneixements limitats en temes econòmics.
Difícil tasca de recerca
La tasca, però no va ser fàcil. Les persones amb els que contactava no volien parlar obertament de les seves feines, per la qual cosa, es va haver de recórrer a l'anonimat o, fins i tot, a les identitats falses per a trencar el codi de silenci que impera al món de les grans finances i, de retruc, la possible identificació de l'interlocutor i les conseqüències que se'n podien derivar.
Joris Luyendijk va fer més de 200 entrevistes a tot tipus de treballadors de la City: analistes, informàtics, banquers, inversors, dissenyadors de productes d'altíssim risc.... La majoria tenia uns sous astronòmics, absolutament allunyats de qualsevol barem normal. I a la majoria els exigien màxima dedicació amb jornades de treball maratonianes, en fusos horaris que abarcaven tot el planeta. I també els exigien (i complien) deixar els temes morals a la porta de casa. Curiosament, el relat no està construït en base a gent rebotada que ha estat acomiada de la feina, sinó que la majoria són professionals en actiu, de tota condició i origen social, que defensa aferrissadament la seva feina, fins al punt que no se senten en absolut responsables de tsunami econòmic que va devastar el món civilitzat amb la crisi del 2008.
Beneficis astronòmics
La City és un món en el que les aparences i el ritme de vida semblen ser-ho tot. La gent s'acostuma a xifres d'alguns centenars de milers o milions de lliures esterlines, i al nivell de vida que s'hi associa i la pèrdua de la feina esdevé dramàtica (casa, cotxes, rellotges, escoles exclusives pels fills, restaurants de preus astronòmics, vacances d'alt luxe). Als expulsats els costa trobar una ocupació al mateix sector, tot i que els acomiadament són rotatius i sembla que responen únicament a l'obtenció d'un major nivell de benefici, i a la voluntat de crear un estat de tensió laboral.
Perquè el benefici ho és tot. Tot es mou per a aconseguir el màxim benefici per a l'empresa: les jornades de 24 hores, els Nadals passat a l'oficina, el nul contacte amb la família... I la delació, el trepitjar el company.. Triomfen els més espavilats i els que tenen menys emocions, els més despietats. I les empreses de banca obtenen beneficis més que astronòmics, difícilment compressibles.
Es treballa amb productes financers que pràcticament ningú del sector sabria explicar, atesa la seva extrema complexitat i que només es justifiquen pels diners que fan guanyar al client i, sobretot, a l'empresa. Tot plegat davant la mirada indiferents dels òrgans reguladors, que són els que han de vigilar i verificar que tot es fa segons la normativa i la llei, atesa la intensa relació i vincles d'interessos entre poder polític i financer. La impunitat en què treballa els sector és alarmant, però els banquers són plenament conscients que són empreses tant i tant grans que la seva fallida és impossible, com així s'ha demostrat amb els rescats bancaris, amb diners públics, que s'ha succeït arreu del món. La conseqüència, de nou alarmant, és que cap responsable de la crisi extrema en la què encara vivim no ha pagat, cap d'ells no ha estat empresonat. És un "capitalisme sense risc" perquè no hi ha possibilitat de perdre i perquè a més, els banquers no es juguen els propis diners.
Com una novel·la
El relat que Luyendijk fa a Nedant entre taurons, ens pot sembla en alguna moment de la lectura una mena de novel·la, una mena de Foguera de les vanitats de Tom Wolfe en versió actualitzada. Efectivament el llibre està pensat per a la gent que no hi entén un borrall d'economia i pàgina a pàgina sorprèn el relat d'aquestes persones que hom intueix allunyades de la realitat mundana. Alguns, pocs però, s'han volgut allunyar d'aquell món de manera voluntària renunciant a viure en un paradís allunyat de tot i tothom, pagant un preu molt alt personal i professional també. I esdevé, en essència, un relat tant entretingut com terrorífic.
La final de la lectura de Nedant entre taurons, hom queda amb la sensació que encara ningú no sap què va passar ni perquè va passar, que la vida segueix exactament igual en aquest petit univers financer que regeix els destins del món i que sí, sense cap mena de dubte, pot tornar a passar.
Ramon Moreno
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat