Jordi Badia reivindica l’actualitat del pensament de Josep Suñol en la seva obra 'Amb afany de justícia i llibertat'
“Molt dels articles de Josep Suñol i Garriga, tant els que fan referència al Barça com a la política, poden servir per explicar-nos la situació actual”. D'aquesta manera reivindica la figura de Josep Sunyol el periodista esportiu i exdirector de comunicació del F.C. Barcelona, en seu últim llibre: Amb afany de justícia i llibertat. Josep Suñol i Garriga a través dels seus articles i entrevistes (Pagès Editors).
La proposta de l’obra és aproximar-se a la realitat política i social dels anys trenta a terres catalanes, a través de les reflexions i el pensament de Suñol a la premsa. Badia desplega el llegat del històric president del FCB , llegint-lo directament des de les columnes de La Nau a les de La Rambla, publicació de la qual va ser el fundador.
Amb aquest recull de les seves col·laboracions periodístiques, que incorpora la pràctica totalitat dels seus articles, l’autor tanca l’etapa de documentació sobre la figura de Suñol, que va donar com a fruit, l’any 2011, Josep Suñol i Garriga. Viure i morir per Catalunya (Pagès Editors). L’objectiu de tot plegat ha estat recuperar el personatge, més enllà de la seva tasca com a president del FCB i del seu afusellament en mans de les forces franquistes, per reconèixer la vàlua del seu pensament polític i social, centrat en conceptes com la igualtat nacional i la justícia social. Per a Badia, la riquesa de Suñol resideix en la seva condició d’home avançat al seu temps i sentencia: “Molts dels conflictes que tenim ara, ell d’alguna manera ja els ha identificat”.
Un personatge del passat que té molt a ensenyar en el nostre present, i que va voler impulsar el valor social de l’esport, com una eina útil per promoure la implicació de la joventut en la societat i en la política del moment.
Amb Josep Suñol i Garriga a través dels seus articles i entrevistes, l’autor posa a l’abast de tothom el pensament de Sunyol amb una generosa selecció de les seves col·laboracions periodístiques. D’aquesta manera, hom pot fer una lectura pròpia del personatge, llegint-lo directament, des de les columnes de La Nau a les de La Rambla, la seva gran construcció periodística. Així ens aproximem realment a les preocupacions de l’època, i sobretot al llenguatge amb què s’expressaven. Perquè, realment, l’obra del fundador de La Rambla només s’entén en el context de la seva època, i no només fixant-nos en el que passava a Catalunya, sinó en el context internacional que li va tocar viure.






