[Ressenya] MENDELSSOHN ÉS A LA TEULADA
Jirí Weil
Traducció de Jaume Creus
Viena Edicions
Barcelona, 2015
282 pàgines
22,00 €
Jiri Weil és un escriptor txec nascut el 1900 i que va patir la repressió dels dos grans totalitarismes del segle xx: el comunisme i el nazisme. Weil, jueu, va ser militant comunista en la seva joventut, i va treballar com a periodista i traductor, primer de literatura russa i més tard de textos marxistes al departament de publicacions del Komintern.
Les purgues estalinistes dels anys trenta el va fer fora del partit i el van exiliar a Kirguizistan i Kazakhstan, per a un període de reeducació. De retorn a Praga, on va treballar al Museu Jueu, va patir l'ocupació alemanya. I quan el novembre de 1942 li va arribar l'ordre d'internament al gueto de Terezín, convençut que les seves possibilitats de supervivència eren mínimes, va fingir el seu suïcidi i va viure amagat durant més de tres anys. Va esdevenir un dels primers escriptors txecs en escriure sobre l'holocaust, amb obres com Viure com una estrella, publicada l'any 1949, que un cop més va ser criticada pel nou govern comunista i va comportar que fora marginat i expulsat de l'Unió d'Escriptors Txecs, cosa que el va convertir en una mena d'apàtrida literari. La seva obra ha passat pràcticament desapercebuda, tot i que va ser reivindicat per Philip Roth com a “un dels grans escriptors txecs” i ara és editada per primer cop en català mercès a la imprescindible col·lecció de clàssics moderns de Viena.
Mendelssohn és a la teulada es va publicar originàriament el 1960, quan ja feia un any que Weil havia mort, i és una novel·la basada en les seves pròpies experiències a l'època de l'ocupació nazi de la ciutat de Praga.
El llibre comença amb una anècdota divertida. En vistes d'un concert en el que han de participar els grans jerarques nazis a la ciutat, un jove dirigent que vol fer mèrits ordena retirar l'estàtua del compositor jueu Mendelssohn de la teulada del teatre. El problema és que ningú no sap quina de les estàtues de grans compositors que hi ha a la teulada correspon al jueu. L'opinió que devia ser el que tenia el nas més gros, sembla, però, dirigir-los cap a Wagner, compositor oficial del règim.
Amb aquesta anècdota que, inevitablement, fa somriure, arrenca una novel·la que retrata la transformació de la vida quotidiana dels txecs durant l’ocupació nazi. Weil, que la va patir molt directament, hi descriu la lluita de la població civil per sobreviure en un règim en què el coratge, així com l’humor, eren condicions necessàries per mantenir l’esperança i la humanitat.
La novel·la es conforma amb un mosaic de situacions que es teixeixen com un seguit de relats curts i hi trobem tot un ventall de personatges: els arribistes que se'n volen aprofitar, els traïdors, els supervivents, els resistents, la gent normal que viu en la incertesa, els delators, els jueus del gueto i les nenes que són assassinades per la Gestapo, en un acte finalment heroic, sense poder viure en un món millor.
Ramon Moreno






