[Lectures d'estiu] ELS NOIS DE ZINC
0
Compartir
carregant
Svetlana Aleksiévitx
Traducció de Marta Rebón
Raig Verd Editorial
Barcelona, 2016
428 pàgines
21,90 €
Els llibres de la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx són d'una duresa corprenedora. Si el seu primer llibre publicat en català La fi de l'home roig ens situava en el desconcert que es va produir arran de la descomposició de l'URSS i com això va afectar la gent del carrer, que en va partir les conseqüències ideològiques, emocionals i econòmiques, ara el volum Els nois de zinc, pren dimensions dramàtiques amb el recull d'històries al voltant de la guerra de l'Afganistan, país que fou ocupat per l'exèrcit rus entre el 1979 i el 1985.
No és aquest un llibre d'història, sinó que Svetlana Aleksiévitx fa parlar la gent comuna en aquest estil que li ha valgut el reconeixement del Premi Nobel. El seu és un gènere literari a cavall de la literatura i el periodisme, la "novel·la de veus", com se l'ha anomenada. Aleksiévitx ha entrevistat centenars de persones per a oferir-nos una inèdita visió d'aquella guerra a l'Afganistan, però que, ben bé, podria referir-se a qualsevol altre conflicte.
El títol fa referència als milers de soldats que van morir en aquell país i que van tornar a casa en taüts de zinc. Els protagonistes en són soldats, mares, esposes, vídues, infermeres, metges... tots ells implicats en aquella guerra que havia de ser de gran honor per a l'URSS i que havia de salvar el poble afganès. Però la realitat és que el poble afganès no volia ser salvat i que la resistència va ser ferotge i incomprensible per a aquells soldats, que en molts casos i van anar enganyats i en unes condicions tècniques deplorables (les llaunes de menjar portaven data de caducitat dels anys 50).
La guerra, atípica, va provocar la corrupció de l'exercit i la de les mateixes persones: violacions, contraban, tràfic, tortures, assassinats,.... Un guerra bruta de cara enfora, però també de cara en dins de les persones. Les conseqüències van ser un llarg i sagnant conflicte, problemes psicològics i de personalitat en els retornats vius, mutilacions, i molts morts. Els retornats es van veure ràpidament immersos en l'oblit i van ser amagats a la societat, abandonats a la seva sort vital i econòmica; famílies destrossades impossibles de recompondre. De totes les històries, les de moltes mares esdevenen les més dures. Moltes d'elles comencen els seus relats en el mateix moment del naixement del seu fill, amb les seves vivències i il·lusions, i l'acaben amb el retorn d'un taüt de zinc. El relat d'una d'elles que no s'acaba de creure que a dins d'aquell taüt tant petit hi pugui haver el cos del seu fill, emociona i indigna.
Svetlana Aleksiévitx va ser perseguida per la publicació d'aquest llibre, denunciada per difamació i atemptar contra l'honor de la pàtria. Però realment va contribuir a posar llum en un episodi d'una importància cabdal, però pel que es volia passar de puntetes.
Un cop llegit, aquest llibre ens converteix també a nosaltres en homes rebels.
Ramon Moreno
Imprimir
Enviar
![[Vídeo] Molt aviat www.follimfollam.cat @follimfollam de moment una prèvia divertida](/img/80/80/0)
Actualitat