[Ressenya] BABEL
Zygmunt Bauman i Ezio Mauro
Traducció d'Helena Lamuela
Viena Edicions
Barcelona, 2015
136 pàgines
19,00 €
La crisi en la què vivim immersos des de fa anys ha estat analitzada pel dret i pel revés. Sobretot han estat els aspectes econòmics els que han sovintejat més a les llibreries. Hom que la sensació que, com sol ser habitual, els economistes que no van preveure els que ens queia al damunt s'han dedicat a pontificar el que s'hauria d'haver fet (a pilota passada, això sí) sense escrúpols ni cap autocrítica. Un bona radiografia, amb una mirada interna al món de les grans finances, és el llibre Nedant entre taurons, de Joris Luyendijk (Editorial Empúries) que s'endinsa en les profunditats dels sistema bancari amb seu a Londres per a a arribar a la dramàtica conclusió que "el sistema gairebé no ha canviat".
En una altra dimensió, el sociòleg Zygmunt Bauman i el periodista Ezio Mauro, director el diari italià La Repubblica, mantenen un apassionant debat al llibre Babel (Viena Edicions). Vivim temps accelerats, en què tot s'ha de poder resumir en uns centenars de caràcters i en què els missatges esdevenen consignes de consum ràpid i encara més ràpida redifusió, mancats de tots sentit crític i encara més, analític. És per això que llibres com aquest tenen la virtut d'oferir-nos una finestra de pensament i reflexió. Tant Bauman com Mauro són intel·lectuals amb una idea ben formada de la realitat en què vivim, i es dediquen en el seu intercanvi d'idees a analitzar la crisi que assota el món modern i també analitzen les conseqüències menys visibles, o més obviades: el desmantellament de tot el "sistema material, institucional i intel·lectual d'Occident amb la mateixa facilitat amb què un exèrcit invasor sotmet un regne adormit".
Efectivament, els referents culturals tradicionals per a l'home contemporani estan desapareixent. Els sistema productiu està sent substituït pel gran capital financer, el treball no és un valor afegit, i, sobretot, la democràcia representativa ens surt mal parada: el governants (citen Pierre Rosanvallon) "ja no tenen la confiança dels votants, simplement es beneficien de la desconfiança que han generat els seus adversaris i predecessors", i tot plegat porta els electors, els ciutadans a la fi, a creure que els canvis de govern no generaran un canvi real ni els milloraran les seves condicions vitals. Tot plegat ens pot portar a qüestionar-nos per a què serveix la democràcia actual i cap a on s'ha de dirigir la nostra societat.
El llibre, articulat en tres espais (En un espai immaterialitzat, En un espai social canviant i Solitaris interconnectats), acaba amb algunes reflexions sobre la comunicació moderna, sobre l'impacte de les noves tecnologies i nous agents (Google i Viquipèdia) en la nostra vida i relacions i sobre la pobresa comunicativa a què ens obliguen les xarxes socials.
La virtut d'aquest llibre és que estimula la nostra capacitat d'interrogar-nos, de qüestionar-nos per la situació en què vivim immersos. El mateix Bauman diu que "busquem respostes i acabem trobant noves preguntes". Però no és menys cert que les reflexions que ens aporten Bauman i Mauro són de primera magnitud per a repensar el nostre present i plantejar-nos el futur.
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967






