[Ressenya] UNA FUIG, L'ALTRA ES QUEDA
ELENA FERRANTE
Traducció de Marta Hernández Pibernat
Edicions La Campana
Barcelona, 2016
544 pàgines
21,90 €
La història d'amistat de l'Elena i la Lenú avança pels meandres de la vida sota el pas implacable dels anys. L'aventura que s'iniciava amb L'amiga genial i Història del nou cognom, continua amb Una fuig, l'altra es queda, en l'edat adulta.
Les protagonistes, Elena Greco, Lenú, i Raffaella Cerullo, coneguda com a Lina o Lila han crescut a cops de vida. La Lila es casa als setze anys, té un fill i després d'un tempestuós final de prometatge i inici de matrimoni, fa un cop de timó i se separa. Abandona una vida de comoditats i equilibri econòmic i ho abandona tot i comença a treballar, en condicions duríssimes, en una fàbrica de carns.
Per la seva part, l'Elena, a base d'esforç i dedicació, es dedica als estudis. Marxa del barri i inicia una incipient vida d'escriptora que la porta a relacionar-se amb el món exterior, un món que mai hagués imaginat que pogués contactar mentre vivia al barri familiar.
A banda de les relaciones personals entre les dues protagonistes, que són el fil argumental del llibre i de la tetralogia d'Elena Ferrante, aquest volum es presenta la vida juvenil i adulta dels seus protagonistes (no només les dues noies, també els seus amics, els seu entorn, les noves coneixences) a la Itàlia de finals dels seixanta i principis dels setanta. Es viu la remor del maig del 68 i el deslliurament de les cadenes físiques i mentals imposades pels retrucs de la Segona Guerra Mundial. Per l'Helena, sortir del barri és allunyar-se de la família i obrir-se a un nou món, ple d'esperances i oportunitats. Els joves prenen consciència ideològica i lluiten al barri, a la ciutat, a la fàbrica on treballa la Lila, contra l'opressió. Els xocs són inevitables. Els uns volen construir un món millor i els altres, a cops de cadenes imposen el seu model feixista. La petita màfia del barri, la família Solara, amb els aprenents Marcello i Michelle, es donen la mà amb l'extrema dreta.
Itàlia anys setanta
Aquesta radiografia de la societat italiana és una de les parts més interessants de la tetralogia. Són les beceroles dels anomenats anys de plom, que no trigarien a omplir de morts els carrers. Al barri napolità de les protagonistes tot es veu des dels dos extrems: el comunisme i l'extrema dreta. Però l'Elena descobreix a ciutat una nova visió de la realitat a través dels Airota, amb el Pietro, el seu promès i els seus pares, socialistes i extremadament cultes, que, a banda, li obren un món de cultura i contactes.
L'Elena es casarà i tindrà dues filles, però no es podrà desempallegar d'uns orígens que, com les onades, li retornen de manera intermitent. No és només la relació difícil amb la seva família i els contactes i oblits amb la Lila. El Nino, aquell amor platònic de la infantesa es fa ara real, com un miracle. Han deixat de ser criatures i ara les coses són difícils i complicades. La vida planteja reptes i l'Elena en té un munt al davant: els seus orígens al barri, la seva nova família amb les filles i el Pietro, el seu futur com a escriptora, la seva passió....
Una fuig, una altra es queda, manté el ritme i la tensió entre els aspectes més íntims i personals de l'Elena i la seva vessant més pública, el seu desenvolupament vital. El relat s'endinsa en les seves vivències més personals, sense pèls a la llengua, de manera clara; i també ens ofereix un tribuna per a observar el pas dels esdeveniments socials d'una època plena d'esperances i també, com veurem, de grans decepcions.
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967






