Josep Franco, Rubén Luzón i Joan Garcia del Muro, guanyadors dels 45 Premis Octubre de narrativa, poesia i assaig
La Nit dels Octubre ha atorgat a Valencia els seus premis anuals, que enguany arriben a la 45ena edició, convocats per 3 i 4 Edicions en les modalitat de narrativa, poesia i assaig. L'edició d'aquest any ha estat de les més concorregudes amb un total de 155 obres candidates a les diferents modalitats.
Premi Andròmina
L'escriptor de Sueca Josep Franco ha estat el guanyador del Premi Andròmina de Narrativa amb l'obra La vida és dura, una metàfora sobre el paper intel·lectual en l’època contemporània: un pintor treballa fins que assoleix un èxit internacional, però a causa d’uns trasbalsos a la seva vida se’n va a Colòmbia. És el procés de com arriba a un punt de cansament de la feina intel·lectual i decideix anar-se’n a fer obres de caritat.
Per a Josep Franco aquesta és “un repàs de la societat contemporània, una novel·la molt llarga, escrita sense concessions”.
Entre les seues novel·les més conegudes cal destacar Anàdia, la ciutat submergida; Manuscrit de Mossén Gerra; L'últim roder; Les potències de l’ànima; Vent d’Almansa, Rondalles valencianes, aquest últim juntament amb el desaparegut Enric Solbes. L'última novel·la publicada a Bromera és Aldebaran, inspirada en els fets tràgics esdevinguts el 18 de setembre de 1911 a Cullera, quan una multitud colèrica, irritada per les injustícies i els abusos, va assassinar el jutge Jacobo López de Rueda i dos dels seus ajudants.
Premi Vicent Andrés Estellés
Alguna cosa de Rubén Luzón ha estat reconegut amb el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia. És un poemari que parla de la insuficiència del llenguatge, de com aquest intenta buscar, anant cap endavant, però mai arriba on voldria arribar. En paraules de Luzón, “recull temes sobre l'experiència humana, és un intent de recerca, d'experimentació, amb un component molt humà. Parla també del lament, explora la precarietat, l'ésser humà, tracta el sentit del patiment... En definitiva, és una exploració dels límits del llenguatge”.
Rubén Luzón és valencià. La seva trajectòria literària va començar amb Cames ajudeu-me (Paiporta: Denes, 2005), obra guanyadora del IV Certamen César Simón de Poesia. Ha guanyat també els premis Ausiàs March, de Gandia; el Vicent Andrés Estellés de Burjassot i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.
Premi Joan Fuster
Per la seva part el Premi Joan Fuster d'Assaig ha estat per a Soldats del no-res de Joan Garcia del Muro i Solans, El llibre parla sobre què els passa pel cap als joves europeus que abandonen la vida d'ací i se'n van a lluitar amb l'estat islàmic.
Segons Joan Garcia del Muro “crec que se n'ha parlat molt, d'aquests nois, però trobo que l'originalitat de l'obra és que sempre es parla de radicalització de l'islam, i jo crec que no ha estat així, sinó que ells han islamitzat el seu radicalisme, són gent que aquí estaven buits i l'islam ha estat una excusa o canal per exterioritzar aquesta buidor”.
Joan García del Muro (Lleida, 1961) és professor de Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i a l'Institut Obert de Catalunya. Les seves obres principals són Ser y conocer (1994), Història de la Filosofia (1997), El pensament ferit (Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera 1999), Totalitarisme postmodern (Premi Ernest Lluch a la Cultura i els Drets Humans), Ficcions Còmplices (Premi Joan Fuster d'assaig 2003, compartir amb AntoniVives), La generació easy o de l'educació en l'era del buit (Premi Joan Profitós d'assaig pedagògic 2013) i Santo Tomás de Aquino (2015).
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967






