[Ressenya] LA NENA PERDUDA
Elena Ferrante
Traducció de Cesc Martínez
Edicions La Campana
Barcelona, 2016
618 pàgines
21,90 €
L'edició dels quatre volums de la tetralogia napolitana d'Elena Ferrante ha estat una gran fita cultural que situa la llengua i la cultura catalana al nivell de les grans literatures mundials. 2400 pàgines de bona narrativa en són el resultat, per a una saga que ha creat addiccions i debat a parts iguals. L'esforç editorial de La Campana, respon al bon ull amb què acostuma a detectar alguns llibres d'èxit (no renyits amb la qualitat literària).
El fet que Elena Ferrante sigui "l'escriptora sense cara" ha aixecat un encès debat en els ambient literaris, en especial a Itàlia i França, on s'ha rastrejat la seva petjada fins a posar la traductora Anita Raja com el veritable nom que s'amagaria rere el pseudònim Ferrante. La qüestió en tot cas, és que els llibres d'Elena Ferrante ha arribat arreu del món amb més de quaranta llengües que han acollit les ventures i desventures de la Lina i l'Elena.
La nena perduda és el volum que tanca la tetralogia que es va iniciar amb L'amiga genial i va continuar amb Història del nou cognom i Una fuig, l'altra es queda. La història d'una amistat que s'inicia en la infantesa i va travessant totes les etapes de la vida de dues noies fins arribar a la vellesa. Amb l'epicentre físic i emocional del Nàpols de després de la segona Guerra Mundial, al ritme d'aquella amistat que té alts i baixos i diferents graus d'intensitat, però que sempre és allà, ens endinsem també en la vida social, cultural i política de l'Itàlia de les darreres dècades. Alhora, les novel·les de la sèrie són un retrat generacional d'il·lusions imaginades, viscudes i perdudes pel camí, en una societat, italiana i europea, per extensió, opulentes, però alhora classistes i sectàries.
A La nena perduda, viurem el desenllaç iniciat en les primeres pàgines de L'amiga genial. Coneixerem el que semblen ser les causes de la desaparició de la Lina, que marquen l'inici del relat de l'amistat de les dues dones. De cop i volta, la filla de la Lina desapareix sense deixar rastre, ningú no sap si és viva o morta, si ha estat un accident o un ajustament de comptes per temes passats. La Lina viu en la desesperació i al punt de la bogeria, fins que el seu dol es converteix en rutina per a la gent del barri, que continuen vivint les seves existències.
Per la seva par l'Elena, la Lenú, és un personatge reconegut a Itàlia i inclús frontera enllà, en la seva vessant d'escriptora i periodista. Tot i voler fugir del barri que la va veure nàixer, i voler renegar obertament dels seus orígens, el barri segueix allà, expectant, com el veritable protagonista que ha esdevingut al llarg dels successius volums de la sèrie. El passat es transmuta en el gran amor de joventut i l'Elena trenca la seva vida aparentment benestant per a reiniciar una nova etapa amb el Nino, una relació, que mai es concretarà en felicitat. La Lenú recondueix la seva vida i l'encara a una vellesa que es vol tranquil·la, amb el passat que queda enrere (tot i ser allà permanentment) i el futur incert però esperançat.
La nena perduda és un relat d'alt contingut dramàtic. Un dramatisme emocional que va més enllà dels mateixos fets i les situacions que se'ns descriuen, per a posar el colofó perfecte a una tetralogia realment imprescindible.
L'amiga genial, Història del nou cognom, Una fuig, l'altra es queda i La nena perduda, són llibres imprescindibles del nostre temps, uns clàssics moderns que no decebran cap lector.
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967






