(ACN)- Un home de mitjana edat, que té com a sobrenom Robinson, s'introdueix a la casa dels veïns, que se n’han anat de vacances, i s’hi instal·la d'una manera peculiar. L'home és solter, té el pare en una residència i treballa de carter. A mesura que l'acompanyem en el seu periple d'intrús, es van descobrint les raons d'un comportament que el portarà a topar amb els veïns i amb la justícia. Vicent Pagès (Figueres, 1963) publica la seva nova novel·la Robinson (Editorial Empúries) i ha recalcat que s'explica què passa quan una persona entra al garatge d'algú que no és el seu. A partir d'aquí, es produeix "una exploració" perquè el protagonista entra a un territori desconegut i a partir d'aquí també es produeix "un problema de supervivència" ja que les provisions es van acabant. "Com li passa al Robinson original, el protagonista està bé sol i descobreix unes coses sol que segurament acompanyat no descobriria".
 
Aquell sonat
 
Vicenç Pagès ha definit al protagonista de l'obra com una persona fràgil, amb imaginació i amb una tendència a la renuncia important. Un dels sobrenoms que se li dona és "artista i escriptor sense obra". "Molts dels seus hàbits són propis d'un creador però no crea res que s'aguanti, ell només crea fantasies, necessita silenci, solitud, recolliment i fa una introspecció. Podria ser un escultor o un poeta, però s'inventa coses que no es materialitzen enlloc". Pagès ha insistit que "artista sense obra" li agrada com a síntesi del personatge. Robinson és un dels sobrenoms que té el personatge i en té altres, ja que algú l'anomena "aquell sonat".
 
En un primer moment, la novel·la s'havia de titular El llit flotant. Una de les idees del llibre és una fantasia que ha descobert que té molta gent que és la del llit flotant. "A moltes llegendes apareix el llit flotant, aquest s'eleva i et porta per diferents llocs", ha afegit. Pagès ha dit que al gràcia és que la fantasia és estar en un llit en públic. En aquest sentit, a l'autor li agradava la idea de combinar el refugi amb l'exploració, així com la idea al voltant de la paraula concèntric, que té a veure amb descobrir i valorar coses llunyanes a nosaltres que no sabem valorar quan les tenim a prop. Pagès ha indicat que no és fàcil situar en quin moment temporal s’ubica Robinson, ja que no hi apareix cap tecnologia. "El més sofisticat que es cita és el garatge amb una porta que es tanca sola, podria estar situat al segle XX", ha afegit.
 
Moments d’humor
 
Pagès ha assegurat que "no és un llibre còmic", però ha admès que "en alguns moments aixeca diferents somriures, algun comprensiu i altres de sorpresa. Vaig voler que hi hagués moment d'humor". L'escriptor ha reconegut que hi ha un altre precedent que és Kafka perquè "ell té aquest punt d'humor que li feia més riure a ell que als seus lectors".
 
Vicenç PagèsPagès va guanyar el 1989 la Biennal de Barcelona en l'apartat de literatura. El món d’Horaci (1995) és la primera novel·la d'una sèrie que continuarà amb La felicitat no és completa , premi Sant Joan 2003, i Els jugadors de whist, premi Crexells 2009, i que culminarà amb Dies de frontera, premi Sant Jordi 2013. El 1997 va publicar una altra novel·la curta, Carta a la reina d'Anglaterra, sobre un Robinson que es perd durant deu segles.