[Ressenya] GEORGE HARRISON. THE INNER LIGHT, UNA VIDA ESPIRITUAL
Francesc Vicens Vidal
Editorial Milenio
Lleida, 2017
284 pàgines
20,00 €
La trajectòria musical dels Beatles ha estat analitzada del dret i del revés. La bibliografia referent als quatre de Liverpool és enorme, i en ella hi conviuen títols més o menys prescindibles amb d’altres volums de referència. Certament, a casa nostra la majoria de llibres referents als Beatles i als seus membres de manera individualitzada està escrita en castellà, tot i que hi trobem, en català, títols imprescindibles com el volum de Josep Maria Francino Beatlemania. Una crònica personal o altres referències de Jordi Sierra i Fabra.
Ara ens arriba un d’aquells volums que s’intueixen de referència a la biblioteca de qualsevol beatlemaníac, però també del públic interessant en la música de manera general. George Harrison. The Inner Light, una vida espiritual és, efectivament, una mirada a la biografia del beatle tranquil des de la perspectiva de la seva vida espiritual i de com l’estudi dels textos sagrats hinduistes i la pràctica de la meditació transcendental van transformar la seva vida i la seva trajectòria musical.
Més enllà de la introducció d’instruments musicals com el sitar en la música dels Beatles (instruments que també adoptarien d’altres músics a la dècada dels seixanta), la influència de l’ascetisme i la meditació van derivar en temes tant impressionants a la trajectòria del músic en solitari com l’icònic “My Sweet Lord” i el disc All Things Must Pass, i fins al seu darrer treball Brainswashed, editat de manera pòstuma tot just després de morir el 29 de novembre de 2001, ara fa, justament 16 anys. Tanmateix, l’esperit de solidaritat es va traduir, entre d’altres accions, en l’organització del Concert per Bangladesh, per a recaptar fons per a pal·liar la fam a aquell país, i que encara continua generant ajuda a través d’un fons de la ONU, convertit en el concert de referència en temes de solidaritat.
Referents de Harrison. Ravi Shankar i Joan Mascaró
I és que Harrison, com perfilem al llarg de llibre de Francec Vicens, va ser un home compromès. Amb ell mateix, per descomptat, amb el seu propi esperit, i en general amb les seves actuacions públiques. Allunyat de l’estereotip de músic de rock, que sempre va defugir, va viure un vida interior de reflexió i estudi. Aquest aspecte va arribar a la seva vida a través de la música i del seu gran amic i pare espiritual Ravi Shankar, amb la constatació que “la música de la Índia adquiria un sentit absolut”, i també pel seu estudi progressiu de les religions orientals, en especial l’hinduisme, que coneixeria i aprofundiria a través del famós Maharishi, però també i de manera primordial a través del mallorquí Joan Mascaró.
Mascaró, professor a Cambridge és l’autor de les més destacades traduccions de textos sagrats sànscrits a l’anglès, llibres que encara avui dia són una referència indubtable a les llibreries anglosaxones, com la traducció del poema Bhagavad Gita. Mascaró i Harrison es van conèixer el 1967 en un programa de ràdio de la BBC i van mantenir una relació personal que es perllongaria al llarg dels anys.
Precisament, l’estudi d’aquesta relació ocupa una part interessantíssima del llibre, amb documentació provinent dels arxius de Joan Mascaró que es conserven a Mallorca. S’inclouen al llibre algunes de les cartes que es van adreçar i que van conformar una amistat que tant decisiva va ser en la formació espiritual i vital de George Harrison.
La trajectòria musical de Harrison es resumeix de manera intensa en 17 àlbums en solitari, a banda de la seva producció, sempre discreta i eficaç, amb els Beatles. Un cop llegit el llibre de Francesc Vicens, fins i tot els fans més acèrrims, encararan la seva música amb una nova mirada, tot resseguint, a través de les cançons la intensa vida interior d’un dels músics més importants de la història d la música rock.
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967






