Roser Amills recupera la trajectòria de la dramaturga i intel·lectual letona Asja Lacis i la seva relació amb el filòsof Walter Benjamin
 
Asja. Amor de dirección única
Roser Amills
Comanegra
Barcelona, 2017
304 pàgines
18,00 €
 
Es un lloc comú dir que la realitat supera àmpliament la ficció. La mallorquina Roser Amills ha novel·lat la relació personal i intel·lectual entre el filòsof Walter Benjamin i la dramaturga Asja Lacis, i ho ha fet amb intensitat i dramatisme, però hom queda amb el cor buit quan, un cop tancat el llibre, percep que tot allò narrat no deixa de ser una història vertadera, unes històries personals que van ser també unes històries col·lectives.
 
El perfil de Walter Benjamin és abassegador, inclús tants anys després de la seva mort, tant que a voltes la seva ombra no ens deixa veure o endinsar-nos més en d’altres figures rellevants que el van acompanyar en la seva trajectòria vital i intel·lectual. És el cas de Asja Lacis, una destacada directora teatral i intel·lectual letona, la relació de la qual amb Benjamin ha quedat amagada rere el final dramàtic del filòsof i les falses acusacions d’espia russa que van acompanyar la dramaturga. Ella, que va patir el captiveri als camps estalinistes i que es va relacionar de tu a tu amb els principals intel·lectuals de l’època.
 
Dramaturga i intel·lectual excepcional
 
La narració de Roser Amills està basada en fets reals i amb el punt de llibertat que dona la recreació literària. Un relat pensat per a posar de relleu la figura de la directora teatral que va treballar amb figures de la talla de Bertolt Brecht. Asja, revolucionària convençuda, militant comunista, va partir els estralls de les purgues estalinistes. Després de deu anys de reclusió torna a Alemanya, on havia viscut i treballat, per a retrobar-se amb Brecht, que li dona la notícia del suïcidi de Walter Benjamin a Portbou l’any 1940. En el trajecte en tren de retorn a la Unió Soviètica rememora la seva relació amb el filòsof, una relació atzarosa i plena d’alts i baixos emocionals i intel·lectuals. El dos s’havien conegut a l’illa de Capri i hi van viure un intens romanç, que es va perllongar en el temps amb una intermitent relació, que la realitat social i personal dels dos personatges va espaiar en el temps. Asja ja era casada i tenia una filla i la seva vida era a la Unió Soviètica, mentre que Benjamin tenia encara vincles i esperances d’afermar la seva carrera professional a Alemanya i també tenia una relació complicada amb la seva dona i el seu fill (per a qui comprava, arreu on anava, joguets de tot tipus que formaven una impressionant col·lecció, a afegir a la seva passió per la bibliofília). Dues vides fràgils, en allò vital í emocional, que es van trobar en una època equivocada: “Se derrumban las esperanzas en todas partes y cada vez me quedan menos salidas”, diria Walter Benjamin sobre la persecució dels jueus.
 
Una època convulsa
 
Roser Amills ens incorpora al viatge de retorn a Moscou de l’Asja en el que repassa la seva relació i també ens situa com a espectadors privilegiats de l’efervescència cultural i intel·lectual de l’època: l’escena teatral a Alemanya i l’URSS hi són presents a tothora, amb Brecht i el teatre obrer en primer terme, però també hi tenim els noms de Marcuse, Adorno, Horkheimer, la irrupció del comunisme entre les elits intel·lectuals, l’esperança d’un món nou, la confrontació amb la nazisme, una Europa que es desintegrava...
 
Però la realitat es va acabar imposant de manera dramàtica. Walter Benjamin es va suïcidar i Asja Lacis va partir la repressió dels camps, que la va degradar com a dona i com a ésser humà. Els dos noms tenen el seu capítol a les pàgines de la història, i a les pàgines d’aquesta intensa novel·la.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967