John le Carré tanca amb El llegat dels espies el cicle de les seves novel·les d’espies
 
El llegat dels espies
John le Carré
Traducció de Laia Font i Mateu
Edicions 62
Barcelona, 2017
320 pàgines
21,50 €
 
Al llarg d’algunes dècades, d’ençà que que David Cornwell va publicar, l’any 1962, Trucada per al mort, les obres de John le Carré(pseudònim amb el que és conegut l’autor anglès), han acaparat milions de lectors arreu del món i en totes les llengües, fins a 36. Cert que Smiley no ha estat el protagonista de tota la producció de le Carré, però sí que s’ha convertit en un personatge icònic de la seva producció literària. I arribat a aquest punt, le carré ha decidit posar punt i final a les aventures del seu espia de capçalera.
 
La vida com una aventura
 
El debat sobre quina és la millor obra de John le Carré ha ocupat pàgines i pàgines de comentaris periodístics i, per descomptat, dels mateixos lectors. Però probablement la més influent de les seves obres sigui, precisament, la menys inventada. Volar en cercles, les seves memòries, prenen una nova dimensió integrada en el conjunt de la seva obra. I és que John le Carré ha estat, efectivament espia (o membre dels serveis d’intel·ligència britànics durant la guerra freda) i ha estat observador privilegiat de l’evolució política del món. Ha voltat arreu per a documentar les seves novel·les amb la màxima veracitat i realisme, cosa que la portat a estar en primer línia de combat a Cambodja o a Beirut en el moment culminant de la invasió israeliana de 1982, a la Rússia d’abans de la caiguda del mur de Berlín o de la implosió de les repúbliques soviètiques.
 
Passar comptes amb el passat
 
Sobre aquesta base de mirar enrere i tancat un capítols de la història dels serveis secrets, que en les novel·les de John le Carré es presentava amb una aura mítica. A El llegat dels espies, de la mà del narrador Peter Guillam, un agent ja retirat, reclutat i protegit de Smiley en el seu temps,  le Carré fa una crònica detallada de les llums i ombres d’una operació secreta que ens serveis britànics van dur a terme a finals dels anys cinquanta i primers seixanta contra els serveis d’intel·ligència d’Alemanya de l’Est (la temuda STASI) i en la qual van morir els millor agent britànic de tots els temps i una dona innocent.
 
Tots els personatges habituals de Le Carré (Leamus, Mundt, Control...) apareixen en les pàgines d’El llegat dels espies i ho fan per a donar compte final del seu llegat, i per fer balanç i reflexionar sobre qui és responsable dels actes comesos en el passat. També per a explicitar que els temps romàntics de l’espionatge han passat a millor vida, això com aquell model de serveis secrets que eren un poder paral·lel dins l’estat, amb les seves pròpies regles i tributs. La guerra freda, ens explica John le Carré ha passat a millor vida, i les amenaces són unes altres, però també les democràcies avançades han evolucionat i els ciutadans exigeixen control sobre l’actuació dels seus aparells. L'esquer per a mantenir contenta l'opinió publica serà precisament Smiley i el seu passat.
 
El llegat dels espies és una obra meravellosa i esplèndida, que remet a les millors pàgines de John le Carré i que ve a ser una justificació del perquè, efectivament, aquesta serà la darrera aventura que viurà George Smiley, ja retirat, com el mateix John le Carré.
 
Ramon Moreno
@RamonMoreno1967