Paul Fuster posa el folk i l'accent americans al cicle Bandautors al Palau
0
Carregant
Comparteix
Tweet
ACN - Torn per a Paul Fuster al cicle Bandautors al Palau de la Música. El músic de pares catalans nascut i criat als Estats Units ha aconseguit fer-se un lloc en aquest cicle, gràcies al seu primer disc cantat en català, 'Repte' (Chesapik, 2011), una grata sorpresa tant pels seguidors dels seus àlbums previs com pels que l'han descobert ara. Habituat a actuar sol arreu dels Estats Units, Fuster ho fa ara en companyia de Xarim Aresté i Pep Mula. El seu folk no pot ni vol desprendre's de la influència americana, però en cas que ho fes el delataria l'accent "guiri" -en paraules seves- amb què canta el català. Amb aquestes singularitats Paul Fuster va ser una de les revelacions del folk català l'any 2012.
L'idioma no li ve de nou a Paul Fuster, per be que nasqués a Minnesota i s'hagi criat als Estats Units. I és que els seus pares són catalans i al llarg de la seva vida ha passat llargues temporades a Catalunya. El resultat és un català lèxicament ric i que s'expressa amb correcció, però amb un inevitable accent anglès americà.
Imprevisible sobre l'escenari, Fuster no s'ha cansat d'intervenir entre cançons, amb paraules que han desconcertat i divertit el públic en la mateixa proporció. Fuster va escollir la sala d'assaig de l'Orfeó Català per fer el seu concert al Palau de la Música per tenir més proximitat amb la gent, i el cert és que ha interpel·lat constantment el públic.
Entre altres propostes insòlites, ha convidat els assistents a menjar-se el plàtan que duia a la bossa i a continuació l'ha deixat davant de l'escenari, on s'ha quedat tot el concert. Més endavant ha animat la gent a presentar-se i encara més tard ha demanat si algú volia prendre alguna cosa, davant la sorpresa i la rialla del públic.
Fuster ha tocat les cançons del disc 'Repte', i també ha inclòs una versió molt transformada del clàssic de la música 'disco' 'Heart of glass', de Blondie, que ha permès escoltar-lo cantant en el seu perfecte anglès.
Les cançons del primer disc en català de Fuster no suposen un canvi en l'estil que el músic ha anat dibuixant en les seves composicions folk dels seus tres discs precedents -tots en anglès-, '36 Weeks' (1998), 'Battleship' (1999) i 'Happy Nothing' (2002).
Això sí, el canvi d'idioma aporta una nova sonoritat a les cançons i permet als oients catalans entrar més fàcilment en el seu univers. Sobre l'accent anglès que Fuster no pot amagar, el músic l'accepta sense complexes. En una entrevista que Fuster va concedir a l'ACN ara fa un any, confesava: "Quan m'escolto cantar em sento súper 'guiri'; sóc un català 'pura sangre' però sóc super guiri'".
3427 lectures
Imprimir
Enviar
Actualitat