El Festival Jardins del Palau de Pedralbes, la nova cita musical de Barcelona
Comparteix
Tweet Música en Directe / ACN - Del 20 de juny al 8 de juliol Barcelona acollirà el Festival Jardins del Palau Reial de Pedralbes. En la seva primera edició, Josep Carreras, Julio Iglesias, Antony and the Johnsons, Natalie Cole, Roger Hodgson, Earth Wind & Fire i Crosby, Stills & Nash seran els artistes que actuaran al primer Festival Jardins del Palau de Pedralbes, en aquest emblemàtic espai de la ciutat.
La promotora d'esdeveniments com el Festival del Mil•leni i, fins fa dos anys, del Festival de Cap Roig, Concert Studio, és la impulsora d'aquest nou certamen que, afirmen, vol "omplir un buit" en la programació musical barcelonina. Les entrades es posaran a la venda aquest dimarts i els preus oscil•laran entre els 34 i els 130 euros. L'aforament d'aquests concerts a l'aire lliure és de 2.179 localitats.
"Diversitat, qualitat i integració a Barcelona". Aquesta és la màxima d'aquest nou festival. Dins dels Jardins de Pedralbes s'aixecarà un escenari i una grada semi circular amb capacitat per poc més de 2.000 persones. L'entrada més econòmica costarà 34 euros. La més cara, 130 euros.
El festival disposa d'un pressupost d'1, 8 milions d'euros. 400.000 euros s'obtindran del patrocini que aporten quatre grans empreses de sectors com les assegurances, la vinya o la promoció immobiliària. A més, el certamen compta amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, als quals el festival ha sol•licitat una ajuda econòmica per valor d'un 2% del pressupost del certamen. En una mostra de la complicitat amb el nou festival, han assistit a la seva presentació l'alcalde, Xavier Trias, i el director general de Promoció i Cooperació Cultural, Jordi Sellas.
La Programació
El Festival s’obrirà el 20 de juny amb un concert inaugural a càrrec de Josep Carreras, acompanyat de la soprano italiana Gladys Rossi i la GIOrquestra, l’Orquestra Simfònica de les Comarques Gironines dirigida per David Giménez. El recital que el tenor català oferirà a Pedralbes inclou cançons clàssiques del repertori de Broadway i del cinema, amb obres de compositors com Leonard Bernstein, Andrew Lloyd Webber, George Gershwin, Nino Rota i Henry Mancini, entre d’altres.
Després d’haver rebut el passat 1 d’abril a Pequín el guardó al primer i més popular artista
internacional de tots els temps a Xina i el rècord Guinness mundial per ser l’artista llatí que més discos ha venut, Julio Iglesias arribarà el 26 de juny després d’actuar a diversos països asiàtics i sudamericans. Una nova oportunitat per gaudir d’una de les figures més populars i duradores en la història de la música llatina.
En la seva única data a Espanya, el 28 de juny Antony And The Johnsons vindran a Barcelona amb “She’s So Blue”, un espectacle en col•laboració amb el director musical Steve Bernstein on el cantant britànic de veu inconfusible interpreta les cançons d’altres compositors que l’han inspirat - “If It Be Your Will” (Leonard Cohen) o “Candy Says” (The Velvet Underground), entre moltes altres–, al costat dels seus temes més representatius. La banda que l’acompanya està integrada per Bernstein (trompeta), Julian Joseph (piano, òrgan), Douglas Wieselman (clarinet, saxos), Renaud-Gabriel Pion (clarinet, flauta, saxo baríton), Leo Abrahams (guitarra), Bradley Jones (baix) i Kenny Wollesen (bateria, percussió, vibràfon).
Considerat com un dels cantants, compositors i lletristes amb més talent de la nostra època, el britànic Roger Hodgson va ser la veu llegendària i distintiva de Supertramp, i va escriure, arranjar i interpretar la majoria d’èxits que van portar a la banda a vendre més de seixanta milions de discos. En el marc del seu “Breakfast In America Tour”, el 3 de juliol actuarà amb la seva banda, integrada per Aaron Macdonald (saxo, harmònica, teclats, veus), Bryan Head (bateria), Kevin Adamson (teclats, veus) i David J Carpenter (baix, veus), i interpretarà himnes com "TakeThe Long Way Home", "Give A Little Bit", "Breakfast In America", "The Logica lSong", "School", "Dreamer" o “It's Raining Again".
El 2 de juliol la protagonista serà la cantant nord-americana Natalie Cole. Filla del llegendari cantant i pianista de jazz i pop Nat King Cole, ha forjat per mèrits propis una carrera plena d’èxits. Això sí, marcada per dues fases ben diferents, en passar d’estrella del R&B a diva del pop amb arrels jazzístiques. I ara obre un nou capítol amb el recent “Once In A Lifetime” (2013). Feia molts anys que Natalie volia gravar un disc llatí com a tribut al seu pare, amb cançons com “Quizás, Quizás, Quizás”, “Besáme mucho” (amb Andrea Bocelli) i “Acércate más”, que novament torna a reunir-la de forma virtual amb Nat King Cole. Per això, en el seu concert podem esperar una mica de tot: R&B, pop, jazz i algunes de les noves cançons.
Els nord-americans Earth, Wind & Fire ha proveït de música ballable i festiva a diverses generacions amb la seva fusió de funk, soul i rock. El 7 de juliol arribaran amb la gira “Now, Then & Forever”, basada en el seu darrer disc d’idèntic títol publicat el 2012. Més que un altre recopilatori del millor de la seva carrera, és una col•lecció de les cançons preferides per cèlebres fans de la banda com Andre 3000, Lenny Kravitz, Pharrell, Raphael Saadiq i will.i.am, entre d’altres. Per això, en els seus concerts interpreten hits como “Boogie Wonderland”, “Getaway”, “Serpentine Fire”, “Shining Star” o “Fantasy”, himnes de la música de ball que ja formen part de la memòria col•lectiva de molts.
La reunió musical de David Crosby, Stephen Stills i Graham Nash no només va ser una de les de més èxit dels anys seixanta, setanta i principis dels vuitanta a través de les seves gravacions i actuacions, sinó que es pot considerar l’única banda nord-americana capaç d’apropar-se a l’impacte social global dels Beatles. Aquest estiu, Crosby, Stills & Nash tornen als escenaris europeus amb una sèrie d’actuacions –a ciutats com París, Berlín, Hamburg, Munic i, és clar, Barcelona, on tocaran el 8 de juliol–, que pretén continuar l’èxit de la seva aclamada gira mundial de 2012, on van fer concerts considerats per molts crítics com els més memorables de la seva carrera... fins i tot que els de 1969.