Qui pot témer l’Oficina Antifrau?
Després d’anys d’intentar-ho, de ser un projecte iniciat en l’anterior Govern i d'haver superat per dues vegades el filtre del Consell Consultiu, ahir va veure la llum el projecte de Llei de l’Oficina Antifrau de Catalunya.L’únic ‘però’ és que no s’hi volguessin sumar els partits de l’oposició, els mateixos que 24 hores abans sí que havien donat suport a un afer de país com el pacte per a la Recerca que pretén fer que Catalunya passi a ser la tradicional fàbrica d’Espanya -en paraules de Montilla- a esdevenir el laboratori de creació de talent, valor afegit i innovació d’Europa.
Perquè és obvi que els partits de l’oposició han d’exercir com a tal. Però si la seva reclamació d’atendre les recomanacions del Consell Consultiu han estat introduïdes a la Llei de l’Oficina Antifrau, quin element objectiu els hi quedava per oposar-s’hi?
L’Oficina Antifrau situa Catalunya com a país pioner a Europa en transparència recollint les recomanacions de Nacions Unides i de l’OCDE. Serà un òrgan totalment independent del Govern que s’encarregarà de supervisar l’actuació de totes les administracions públiques amb l’objectiu de prevenir i denunciar qualsevol intent o indici de corrupció.
Si la classe política vol recuperar la credibilitat davant la ciutadania, l’OAC segur que sumarà i no restarà. Si el Principat no vol ser com les Balears i el País Valencià o tenir ajuntaments com Marbella, l’Oficina Antifrau serà clau perquè Catalunya sigui un país lliure de corrupció.
Qui pot témer l’Oficina Antifrau? Queda clar que només aquells qui vulguin posar la mà a la caixa.







