Passar-li el mort al mort
En les sessions de control del Parlament acostuma a ser habitual que Artur Mas retregui a José Montilla que l’actual President sempre gira la vista enrere per recordar la mala gestió -al seu entendre- dels 23 anys de Govern de Jordi Pujol.I un punt de raó no li falta al líder de l'oposició: sempre no es pot anar amb el retrovisor i menys quan ja fa cinc anys que CiU no governa Catalunya.
Però en el que sí que és un deure conservar la memòria històrica és en recordar si es van administrar correctament els cabals públics o alguns governants no van tenir les mans netes.
Ahir, un exconseller de Treball de la Generalitat seia al banc dels acusats per haver encarregat a empreses vinculades a alts càrrecs d’Unió Democràtica informes que eren fotocòpies de llibres. I aquests 46.000 euros no són res en comparació dels 1.500 milions de les antigues pessetes que les empreses de Fidel Pallerols van rebre mentre el Departament de Treball de la Generalitat estava en mans del partit de Duran i Lleida. Cal recordar que la Unió Europea va arribar a congelar els fons per formar aturats que arribaven a Catalunya per les sospites fonamentades de la utilització irregular d’aquests diners públics. Una vergonya d'abast europeu mai vista.
La Catalunya del tres i del deu per cent s’ha d’explicar i aclarir. Ignasi Farreras no era qualsevol. A més de conseller de Treball ha ostentat altes responsabilitats a Unió i fins i tot va redactar un document estratègic per als pactes entre CiU i el Govern espanyol en què reclamava una vicepresidència d’Espanya a més de dos ministeris. Aquest era el preu que fixava per al suport de la federació nacionalista a l’Executiu espanyol que guanyés les eleccions.
Per la importància de l’individu jutjat adquireix major rellevància el fet que Farreras hagi acusat un alt funcionari ja difunt de l’encàrrec i la gestió dels informes fotocopiats. En el tema dels ja traspassats caldria recordar que en un altre cas de corrupció vinculat a Unió -el Turisme- ja va aparèixer un altre cadàver pel mig. En aquest cas el de Joan Cogul, trobat mort en un hotel a Filipines i incinerat en temps record. A més d’unes acusacions de la vídua d’extrema gravetat sobre diversos procediments.
El Govern d’Entesa es troba a l’equador de la legislatura i ha de fer balanç. Si vol destacar les seves virtuts, també haurà de treure pit en el fet que és el primer Executiu del sud d’Europa que impulsa un mecanisme de control dels diners públics com l’Oficina Antifrau. I, mentre no es demostri el contrari, tant el primer Govern catalanista i d’esquerres com el d’Entesa Nacional pel Progrés no se’ls pot retreure cap cas de corrupció amb els diners de tots.
En els casos de corrupció no s'hi val passar el mort al mort. La credibilitat de la ciutadania en les institucions es guanya o es perd amb episodis com aquest.







