Política Última actualització Dimecres, 6 d'abril de 2011 05:00 h

Carme Chacón, la candidata de Pedro J. Ramírez

L'aspirant a substituir Zapatero, nascuda a Esplugues de Llobregat, manté bona relació amb el director del diari 'El Mundo' · El seu marit, Miguel Barroso, és la peça clau de l'entramat mediàtic de suport

L'espluguina Carme Chacón, definida per Joan Puigcercós com 'una ciutadana espanyola d'origen català', aspira a substituir José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant del PSOE. Per fer-ho, compta amb multitud d'aliats, des de la ministra Leire Pajín a l'exportaveu del govern espanyol María Teresa Fernández de la Vega o les federacions madrilenya i andalusa del PSOE, entre d'altres. Però malgrat haver nascut a Esplugues de Llobregat, no és clar que el PSC li doni un suport unànime, com ja ha deixat entreveure el propi Joaquim Nadal. Sigui com sigui, qui sí que està notablement interessat en la candidata Chacón és Pedro J. Ramírez, el director del segon diari de més tirada de l'Estat espanyol, El Mundo, promotor del Manifiesto por la Lengua Común en contra de la immersió lingüística.

La connexió Pedro J. Ramírez-Carme Chacón podria desconcertar a més d'un. Algú podria pensar que, fruit de l'odi de Pedro J. Ramírez envers la vella guàrdia socialista que representa Rubalcaba, El Mundo estaria interessat en promocionar l'opció Chacón. Però no, l'interès és més profund. Tant, que els propis interessats prefereixen mantenir-ho en silenci. Però no pas periodistes com Carlos Carnicero o José Díaz Herrera, que ja ho han assenyalat a bastament en blogs i llibres.

Chacón està casada i té un fill amb l'historiador Miguel Barroso, que des del 2003 forma part del cercle de confiança més íntim del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, tot i l'oposició frontal de José Blanco, llavors secretari d'Organització del PSOE. Tan íntim que, quan el PSOE va guanyar les eleccions del 14 de març del 2004, Barroso va esdevenir el primer secretari d'Estat de Comunicació del govern Zapatero.

S'atribueix a Barroso la bona entesa existent des de sempre entre José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro J. Ramírez. De fet, Carnicero assegura que Barroso és 'el pare d'aquest acostament', mentre que Díaz Herrera posa en boca del marit de Chacón les següents paraules: 'Pedro J. és un perill públic, ja ho sabem. Per això, és millor tenir-lo d'amic que d'enemic.'

I per què el marit de Chacón hauria de considerar el director d'El Mundo com a aliat? Carnicero explica amb tot de detall que Barroso estava casat amb la periodista Charo Izquierdo, de qui es va acabar separant per anar amb Chacón. Enmig dels tràmits de la separació, Pedro J. Ramírez va oferir la direcció del suplement Yo Dona a Izquierdo. Segons Díaz Herrera, 'el director d'El Mundo acabava de fer un negoci rodó. A canvi d'alguna cosa més d'un milió de pessetes de sou mensual, havia comprat un nou bonus de relacions amb el principal interlocutor del president. L'amistat entre Miguel Barroso i el periodista de Logronyo es va seguir preservant quan el primer va abandonar La Moncloa per a presidir la Casa de América. Ramírez sabia que l'historiador saragossà era un dels 'assessors' amb línia directa amb Zapatero i que el seu poder i influència cotitzaven a la borsa de la informació'.

El Viego Topo i la Nueva Vía
Barroso, aragonès de naixement, va estudiar Dret i Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on va entrar en contacte amb l'esquerra radical i àcrata que es movia a l'entorn de la revista El Viejo Topo, on va coincidir amb personatges com Federico Jiménez Losantos -copropietari avui de esRadio i libertaddigital.com- o Jaume Roures -propietari MediaPro-, una amistat que encara preserva i que va contribuir al naixement de La Sexta. De fet, l'enuig del grup Prisa amb Zapatero per haver afavorit el binomi Mediapro-La Sexta és un dels motius que ha fet que el grup de El País i la Cadena Ser hagi estat força crític en molts moments dels vuit anys de mandat de ZP. I, de retruc, ha provocat una aliança gens dissimulada (guerra del futbol) entre Mediapro-La Sexta contra Sogecable.

Barroso, amb molt d'ascendent sobre Zapatero, va ser l'encarregat d'adaptar el discurs de la Tercera Via del laborisme britànic a la realitat del socialisme espanyol. Calia trencar amb la vella guàrdia socialista, excessivament vinculada amb els GAL i amb la derrota de Felipe González del 1996. 'Ells són l'Antic Testament i nosaltres, el Nou', hauria arribat a afirmar. D'aquesta barreja de conceptes n'acabaria sorgint el corrent Nueva Vía, que va portar Zapatero al capdamunt del PSOE, a la qual també s'hi va sumar de manera entusiasta la llavors regidora de l'Ajuntament d'Esplugues Carme Chacón.

Chacón, que també hauria flirtejat amb Rubalcaba, es va acabar enamorant de Barroso, que li porta 18 anys de diferència. Chacón i Barroso es van casar el desembre del 2007 després de tres anys de ser parella, essent llavors Chacón ministra d'Habitatge i Barroso, director de la Casa América de Madrid. Dos dies després del casament, Chacón va ser nomenada candidata del PSC a les eleccions espanyoles del 2008.

Passar revista embarassada
Chacón va obtenir el 2008 el millor resultat que mai ha aconseguit el PSC en cap elecció. Segons Díaz Herrera, quan va ser nomenada ministra espanyola de Defensa, embarassada de vuit mesos, tant Barroso com Ramírez van tenir la idea que passés revista a les tropes destinades a l'Afganistant lluint 'bombo'.

I prossegueix: 'Obsessionada en acaparar l'exclusiva per a El Mundo i aconsellada pel seu marit Miguel Barroso, Carme Chacón va deixar a terra a varis fotògrafs perquè poguessin viatjar a l'Afganistan tres reporters de Yo Dona, entre ells la seva directora Charo Izquierdo (...). Tots els diaris digitals, sense excepció [com El Confidencial Digital], van recollir la notícia, ressaltant com un enviat especial d'EFE i una fotògrafa de l'agència France Presse es quedaven a terra perquè les dues dones de Barroso, juntament amb la fotògrafa Teresa Peyri i una estilista de Yo Dona, fessin la feina periodística a gust del major expert en comunicació del govern de Rodríguez Zapatero.'

Era post-ZP
Després d'aquell incident, Barroso, Chacón i Ramírez han mirat de mantenir les formes. Però un cop José Luis Rodríguez Zapatero ha anunciat que no optarà a un tercer mandat, a Ramírez li ha faltat temps per a animar Chacón a fer el pas. Tant al seu perfil de Twitter -amb frases com 'La cuestión no es Chacón sí, Chacón no, sino ¿Chacón o Rubal? ¿Qué sería menos malo para el PSOE y España? Recordad: #Rubalnoquiereprimarias' o 'Pero Chacón sale vencedora del aplazamiento de las primarias. En términos democráticos Zapatero, impecable. El mejor ZP.'- com a través dels seus articles dominicals, en què acusa Alfredo Pérez Rubalcaba de representar el passat i de ser el candidat favorit del Grupo Prisa, editora d'El País.

Tot i que públicament encara no s'ha postulat per a succeir Zapatero, Chacón ja hauria engegat la maquinària preelectoral. Segons que denuncia Carnicero, Barroso 'assisteix habitualment a les reunions que se celebren al ministeri que dirigeix la seva dona, en un obscena combinació de funcionaris de l'estat i persones particulars al servei dels interessos personals de la ministra'.

Així mateix, Chacón també estaria fent mans i mànigues per aconseguir una certa benedicció del PSC, segons el periodista Toni Aira. Però el PSC, ara per ara, té la vista posada en les municipals i, com a molt enllà, tan sols pensa en el congrés de la tardor, en què haurà de trobar un nou secretari general que substitueixi a José Montilla. En aquest context, les eleccions espanyoles del 2012 queden molt lluny.

Si les primàries per a escollir el substitut de Zapatero acaben sent un 'procés express' que se celebri entre els mesos de juny i juliol, el PSC veurà alterat el seu pla de treball inicial. De la consigna 'eleccions municipals-reorganització del partit-eleccions espanyoles' es passaria a 'municipals-PSOE-PSC-espanyoles', segons fonts consultades per directe!cat. En aquest nou escenari, els obiolistes, les restes de Ciutadans pel Canvi i el Col·lectiu Socialista Penedès-Catalunya tindran molt a dir sobre l'opció Chacón, que va mostrar-se satisfeta per la retallada de l'Estatut i que va negar-se a assistir a la manifestació del 10 de juliol.

---

Notícies relacionades