Mas-Colell desafia l'Estat espanyol amb uns pressupostos que doblen el dèficit fixat per Madrid
El conseller d'Economia recorda que es compliria l'objectiu si l'executiu paga els deutes amb Catalunya
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha anunciat que els pressupostos contemplen que el dèficit de la Generalitat el 2011 es redueixi fins als 5.408 milions d'euros, l'equivalent al 2,66% del PIB català, més del doble del que exigeix l'Estat. El conseller ha explicat que aquest dèficit es podria reduir fins l'1,26% de l'economia catalana, per sota del llindar de l'1,3% que marca Madrid, si la Generalitat rebés els 1.450 milions del Fons de Competitivitat, els 1.200 milions per un càlcul alternatiu de la inversió en infraestructures que preveu l'Estatut, i els 200 milions per la venda d'actius, que seria possible si l'Estat traspassa diversos béns immobles a la Generalitat.
El conseller ha explicat que els pressupostos contemplen una reducció del 30% del dèficit públic català respecte el 2010, un 'esforç' per a les finances de la Generalitat, ja que el dèficit de la Generalitat passarà del 3,86% el 2010 al 2,66% al 2011, el que representa una variació d'1,20 punts, mentre que l'Objectiu de dèficit per al conjunt de les Comunitats Autònomes que marca l'Estat exigeix passar d'un 2,40% el 2010 a un 1,30% el 2011, cosa que representa una variació d'1,10 punts. 'És una variació més gran del que se suposava, l'esforç s'està complint' ha assegurat Mas-Colell, 'però no es pot pretendre complir l'objectiu ara quan no es va fer en un passat'.El problema de partida, per Mas-Colell, és un 'desbordament' del dèficit públic català, que comença a desviar-se el 2007, incrementa 'dràsticament' el 2008, superant els 5.000 milions, per finalment situar-se en 7.607 milions el 2010, l'equivalent al 3,86% del PIB de Catalunya. Això prové d'una evolució dels ingressos no financers que al 2010 es van situar a nivells propers a 2006, ja que entre 2009 i 2010 es va registrar una pèrdua d'ingressos de 3.400 milions. Per contra, la despesa no financera de la Generalitat ha crescut un 60% entre 2004 i 2010. El resultat és que el 2010 es va tancar amb un endeutament acumulat del 16,2% sobre el PIB, més del doble del que hi havia a finals de 2007.
Per reconduir aquesta situació, el Govern ha elaborat uns pressupostos 'austers', que reduiran la despesa liquidada en 2.680 milions, un 10% menys que la de 2010, xifra que deixarà el límit de despesa no financera a càrrec de recursos generals lleugerament per sobre dels 24.100 milions. Els recursos generals no inclouen les transferències finalistes de l'Estat o la UE, així com la participació dels ens locals en ingressos de l'Estat. Pel que fa a les despeses en interessos de la Generalitat, aquestes gairebé assoliran els 1.478 milions, 359 milions més que l'any passat, i que augmenten fins als 1.869 milions si comptem tot el sector públic català. Segons Mas-Colell, la reducció de la despesa és 'severa, però assumible'.
El conseller ha considerat que la reducció del 10% de la despesa és el 'compromís clau' d'aquests pressupostos i pel quals ciutadans, mercats i autoritats financeres 'jutjaran aquest govern'. Per la banda dels ingressos, el conseller ha explicat que aquests augmenten de manera 'creïble' en els pressupostos que s'han presentat avui i passaran dels 32.518 als 32.630 milions, un augment del 0,3%.
Mas-Colell ha explicat que el dèficit del 2,66% es podria 'millorar' si la Generalitat rebés els diners provinents del Fons de Competitivitat, xifrat en 1.400 milions, de l'augment de recursos que generaria la metodologia alternativa de càlcul de la disposició addicional tercera de l'Estatut d'Autonomia, dedicada a la inversió en infraestructures, i que ascendeix a 1.200 milions, a més de 'l'alienació d'actius', que seria possible si l'Estat traspassa béns immobiliaris a la Generalitat per valor de 200 milions.
Mas-Colell no demana 'perdó' per fer uns pressupostos 'racionals i seriosos'
El conseller Andreu Mas-Colell ha alertat que si l'Estat no permet una futura emissió de bons a la Generalitat per no haver complert amb l'objectiu de dèficit seria una 'penalització al poble de Catalunya' que haurà de pagar 'amb els seus impostos un tipus d'interès superior'. El titular d'Economia ha assegurat que la Generalitat 'no demana perdó' per haver fet uns pressupostos 'seriosos i racionals' i ha afegit que el Govern català no té 'urgència' per fer una emissió de deute, ja que la tresoreria està 'en ordre', tot i que no descarta algun tipus d'operació en el futur.
Per contribuir a la 'recuperació econòmica' i 'l'impuls de l'economia productiva', Mas-Colell ha explicat que els pressupostos inclouen més de 2.200 milions en noves línies de crèdit de l'Institut Català de Finances (ICF) per a les pimes catalanes i que les accions de crèdit oficial augmenten un 29% respecte l'any passat. 'Ja que la demanda pública no serà un factor expansiu de l'economia', ha previst el conseller, 'sí que pot ser-ho el crèdit públic que atorgarà la Generalitat'.
Això inclou una línia d'avals de 350 milions destinats a la promoció de l'activitat empresarial i l'ocupació, així com un nou model de Formació Professional que respongui a 'les necessitats d'empreses i persones', convertir el SOC en l'agent de 'l'ocupabilitat' a Catalunya i un pla d'implantació de la Finestreta Única Empresarial per simplificar i agilitzar els tràmits amb l'Administració.