Els grups parlamentaris evidencien les dificultats per pactar el futur sistema electoral català
PSC i CiU insisteixen en el sistema alemany, mentre que ERC alerta que afavoreix el bipartidisme
Els grups parlamentaris han evidenciat aquest dijous en la segona reunió de la ponència per la llei electoral catalana les profundes diferències entorn al nombre de circumscripcions electorals i a la fórmula de repartiment d'escons que fa que segueixi prenent força un eventual acord en allò que fa referència a participació i transparència –i per tant a la creació d'una sindicatura electoral-, però no sobre el sistema electoral. Cadascun dels grups té la seva pròpia proposta de sistema, algunes d'elles difícilment conciliables. Si PSC i CiU opten per un sistema alemany de doble vot, que desaconsellen els experts, mentre que ERC alerta que aquest sistema afavoreix el bipartidisme.
Tal i com es van comprometre a fer en la reunió constitutiva de la ponència –creada arran de la creixent desafecció generada pels casos de corrupció que han esclatat-, els grups han exposat aquest dijous la seva posició sobre cadascun dels 50 punts del document d'experts. Una posada en comú que ha servit per evidenciar en el marc de la ponència electoral que tots els partits tenen disposició al consens, però alhora aporten un model propi, segons han informat diverses fonts dels assistents en la reunió. Els ponents per la llei electoral catalana ja s'han emplaçat per concretar quines són les seves propostes de sistema electoral.PSC i CiU aposten pel sistema alemany –votació doble, una per escollir directament el representant territorial i l'altra per votar una llista nacional-, però amb particularitats substancials que dificulten l'acostament entre les dues formacions. El PSC proposa entre 64 i 72 districtes i un diputat d'elecció directa per cadascun i la resta de diputats fins a 135 s'haurien d'escollir d'una llista nacional, amb proporció d'un vot una persona. La proposta podria concretar-se amb una circumscripció única catalana, un diputat per comarca i per cadascun dels districtes de Barcelona i un per les ciutats amb més població.
CiU opta per les vegueries com a circumscripcions territorials per a les llistes nacionals i elecció d'un diputat per comarca i per cadascun dels districtes de Barcelona. Si bé ERC i CiU coincideixen en què els territoris han de tenir major pes del que preveu la proposta socialista, els republicans no accepten el model alemany que en el document que han repartit a la resta de grups –com han fet tots els partits menys CiU i el PP- critiquen que pot afavorir el bipartidisme 'com l'extremeny o el murcià' en detriment del pluralisme polític català.
Per ERC, les circumscripcions han de ser les vegueries, en la línia del que proposen els experts, però són partidaris que quedi per concretar el nombre i ho vinculen directament a la nova llei d'organització territorial, que hauria d'establir quantes circumscripcions electorals hi hauria. La proposta, però, l'han rebutjat la resta de partits, que opten perquè la llei electoral defineixi exactament el nombre de circumscripcions i els territoris que les integren.
D'altra banda, ICV-EUiA aposta, com el PSC, per una persona un vot, amb un model que estableixi el nombre d'escons de cada partit en funció del percentatge de vots obtinguts a nivell nacional, de forma proporcional, però, al percentatge de vot aconseguit en cadascuna de les set vegueries. Més lluny queden PP i C's, que opten per mantenir les províncies com a circumscripcions.
Possibilitat d'acord sobre la Sindicatura
Malgrat les diferències sobre el sistema electoral, la segona trobada de la ponència d ela llei electoral ha servit també per constatar que hi ha més possibilitat d'acostament i acord entorn a les qüestions relacionades amb les mesures per promoure la participació i la transparència, entre elles la creació d'una Sindicatura electoral catalana que substituiria la Junta electoral. Els més reticents pel que fa la Sindicatura electoral catalana son PP i C's.