Per Sant Jordi ha tornat “el lobby Puente Aéreo”
Amb l’excusa del Barça – Madrid, el veritable partit ha tingut lloc en un sopar entre polítics i representants de les grans corporacions, tot s’hi val alhora d’assegurar-se certs privilegis
Carles Vilarrubí, casat amb Sol Daurella, “la dona més influent de Catalunya"-Coca-Cola, Acciona, Banc Sabadell, Nespresso..- i membre del sector negocis de la junta del Barcelona, ha estat, un cop més, l’amfitrió d’una trobada de les elits econòmiques amb la classe política, amb l'excusa del partit de l’any. Al sopar hi van assistir insignes membres del lobby “Puente Aéreo” i polítics, entre aquests darrers, el President Mas, el seu portaveu Quico Homs, el nou secretari general de CDC Oriol Pujol, el nou vingut primer secretari dels socialistes catalans Pere Navarro i l’alcalde Xavier Trias. Pel sector negocis hi tenim confirmats, el Comte Godo i el seu fill Carlos, Josep Oliu (Banc Sabadell) Joan Maria Nin (La Caixa), Florentino Perez (ACS/Autopistes) i Fernando Fernández Tapias, i fins i tot un fill de la Duquessa d’Alba.
El lobby “Puente Aéreo” està preocupat per la revolta dels peatgesConscients de les dificultats que tenen algunes de les principals empreses per seguir repartint grans beneficis que garanteixin uns valors estables a la Borsa, la revolta dels peatges i la seva campanya #Novullpagar va ser un dels plats estrella de la nit i de la llarga sobretaula.
ABERTIS perd en pocs dies un 15% del seu valor a Borsa
Serà casualitat o no, però coincidint la campanya #Novullpagar la cotització de les accions de la principal concessionària d’autopistes ha perdut valor a la borsa, d’un valor de 10.350 milions d’euros de fa unes setmanes ha passat a 8854 al tancament de la sessió d’aquest divendres.
Per un acord entre Catalunya i Espanya
Aquesta és una necessitat bàsica per la gent del “lobby del Puente Aereo” en uns moments com els actuals i per salvaguardar els seus interessos, reunir en una taula a representants dels dos principals partits catalans forma part del model de pressió per poder tenir-ho tot controlat.
Tota aquesta estratègia és la que va fer possible, en el seu moment, l’acord per un estatut ja retallat entre el PSOE i CiU, al marge del Govern de la Generalitat.