Política Última actualització Dijous, 11 d'octubre de 2012 10:00 h

L’alta velocitat Barcelona – Perpinyà arribà amb 21 anys de retard

Rajoy anuncià des de Paris l’arribada de l’alta velocitat amb un retard històric que ha costat milions d’euros de pèrdues a l’economia catalana i 200 milions de guanys per Florentino Pérez i cia

L’abril de 1992, l’alta velocitat connectava Madrid amb Sevilla amb una decisió presa amb mentalitat centralitzadora que va obviar la connexió entre Madrid i Barcelona, i Perpinyà - no fos que Catalunya decideixi marxar d’Espanya-, i ara resulta que les obres acabades amb un retard considerable arribaran en ple debat independentista a Catalunya. El diputat de CiU Jordi Xucla en un article de l’agost d’aquest any ho explica amb molta claredat, i considera tot el procés un dels grans escàndols de la gestió de les infraestructures per part de l’Estat. Diferents negligències en tot el procés han comportat indemnitzacions milionàries de més de 200 milions d’euros cap a l’empresa TPFerro participada per entre altres per Florentino Perez, via llotja del Bernabeu.
 

“El negoci més rodó”

Ho explica Jordi Xuclà en aquest clarificador article, “Una nit em va ser presentat, a Madrid i a peu dret, un empresari valencià accionista de l’empresa TPFerro i estret col·laborador de l’empresa constructora de Florentino Pérez. Quan va saber que era parlamentari per Girona em va dir, ben franc: “la línia d’alta velocitat Figueres-Perpinyà és un dels negocis més rodons que he fet a la meva vida. Fa anys que cobrem sense que hi passin trens!”

Xuclà ho explica en el seu bloc, “El 14 de febrer de 2004 ja hi havia convocades eleccions pel 14 de març. Eleccions generals. Així doncs, el govern estava en temps de descompte i faltaven menys de quinze dies per començar la campanya electoral. El ministre de Foment d’aquell Gabinet ja havia anunciat que es retirava de la política i que no concorreria a un escó de parlamentari. El 14 de febrer de 2004 el ministre de Foment Francisco Álvarez-Cascos firmava per part espanyola el protocol addicional del Tractat Internacional entre el Regne d’Espanya i la República Francesa pel qual es constituïa l’empresa TPFerro i es procedia a la concessió a la citada empresa de les obres de construcció i explotació del tram internacional Figueres-Perpinyà de la línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa. Tinc còpia d’aquest protocol internacional a sobre la taula i el redactat és ben clar: l’empresa constructora estava obligada a tenir acabada l’obra i llesta per a la seva posada en funcionament el 9 de febrer de 2009. I, a partir d’aquesta data, l’empresa de capital privat hispano-francesa TPFerro tenia el ple dret de cobrar un cànon d’explotació i conservació de l’obra acabada. Hi passessin o no trens.”

I és clar l’obra estava acabada però el Figueres – Barcelona encara avui li falten unes mesos, com ha dit Rajoy fins a l’abril de 2013, un retard de més de 4 anys que ha costat més de 200 milions d’euros, segons explica el diputat convergent.

Amb els 200 milions pagats a Florentino, la N-II estaria desdoblada

Ho diu el mateix Xuclà, considera el procés com una de les grans negligències de l’estat amb un cost elevadíssim que podria haver invertit en avançar el desdoblament de la carretera de la vergonya i de la mort. L’estat ha pagat 200 milions per la seva negligència a les empreses privades i la N-II resta sense desdoblar i sense data per tenir-la acabada.

Alta Velocitat a Perpinyà, però sense l’estació de Girona i sense el soterrament del tren convencional fet

Reproduïm la part final de l’article del diputat gironí on explica la promesa del soterrament del tren al seu pas per Girona, com es gestà i com els incompliments tant del PP com del PSOE han evitat tenir no tant sols l’obra feta, sinó que ni tant sols existeix una data per tenir ho acabat.

“Una jugada cara- Fou Álvarez-Cascos (ministre de Foment plenipotenciari, carregat d’impuls després de ser vicepresident primer del Govern i amb les arques plenes de mils de milions anuals de fons europeus per fer obra pública, diner germànic mai reconegut i agraït) qui va donar un impuls a la línia Madrid-Barcelona-Frontera francesa. Cascos, eufòric i encara amb el cap ple de dades de la seva llarga etapa de secretari general del PP, sabia que Girona era, durant tant de temps, l’única província espanyola sense diputat del PP, que l’havia recuperat l’any 2000. Sabia que havia de fer quelcom d’impacte per millorar les magres expectatives del seu partit. I va demanar als escassos dirigents del PP gironí que li demanessin una proposta grandiosa que ell acceptaria al cap de pocs dies de fer bullir l’olla en els mitjans. Li van demanar l’enderrocament de la via del tren, el soterrament del tren convencional i, a més, el soterrament del tren d’alta velocitat i la construcció de l’estació central al centre de la ciutat. Avui, quan el govern central s’ha compromès amb Brussel·les a una contracció de la despesa de 104.000 milions d’euros en el bienni 2013-2014 (Zapatero es va salvar de la intervenció amb una retallada de 30.000 milions d’euros el maig de 2010), aquesta obra en el seu conjunt no s’hauria plantejat. Però, amb molts anys de retard, ara les obres ja estan prou avançades, ja li tenim el peu al coll, i no té sentit que siguin aturades. L’alta velocitat arribarà. La següent batalla serà que el tren convencional sigui soterrat, perquè aquest era l’origen de tot el plantejament. El socialistes van mentir dient que no existia projecte de soterrament del tren convencional. Ara el PP haurà de demostrar la seva voluntat política en l’assumpte en els pressupostos de 2013 que han d’entrar al Congrés l’1 d’octubre d’aquest any. El Govern s’ha compromès oficialment a l’arribada de l’alta velocitat pels anys 2004, després 2006, després 2008 i després 2012.

Un temps absurdament perdut- Quan la ministra Ana Pastor va arribar al seu actual despatx va ordenar parar en séc totes les adjudicacions. Tremenda equivocació no separar allò essencial d’allò secundari. Aquesta setmana s’ha adjudicat a una empresa la construcció de l’estació del TAV a Girona amb un període d’execució de 10 mesos. 7 mesos i mig d’aturada absurda, de temps perdut. El tren arribarà el 2013. Que pacients que som! És clar que l’any 1986 el govern de la Generalitat ja va redactar el primer projecte de tren d’alta velocitat Barcelona-frontera francesa. Va dirigir el treball el director general de ferrocarrils, Albert Vilalta, després conseller i secretari d’Estat. Però fa 21 anys el socialisme governant va decidir fer arribar el primer TAV a Sevilla, ciutat fronterera amb un riu que porta al mar Atlàntic. (“Un tren de folclóricas”, segons Umbral). Que lluny que els hi quedava Europa!”