Última actualització Divendres, 26 d'octubre de 2012 19:55 h

CiU de Girona posa l'exemple de l'N-II i l'aeroport com a "incompliments" de l'Estat que justifiquen un estat propi

El cap de llista per Girona, Santi Vila, diu que cal desmarcar-se de la "marca tòxica" que representa l'estat espanyol per poder sortir de la crisi

CiU ha decidit "carregar-se" de raons per demostrar el que consideren un "incompliment" de l'Estat i una "deslleialtat institucional" cap a la demarcació de Girona i justificar així la necessitat d'anar cap a un estat propi. En una llista amb deu exemples, han inclòs infraestructures pendents com ara l'N-II o la falta d'inversió com ara la destinada a soterrar la via del tren convencional. El seu cap de llista, Santi Vila, ha subratllat que "el poble català" vol un govern executiu i no pas "una simple gestoria" que apliqui polítiques fetes des de Madrid i que "van a la contra" del territori. També ha dit que cal desmarcar-se de la "marca tòxica" que representa Espanya a Europa per sortir de la crisi.

Vila ha fet aquestes declaracoins durant la presentació del que han anomenat decàleg de raons per justificar la necessitat d'un estat propi, acompanyat dels números 2 i 3 de la llista per Girona -Elena Ribera i Carles Puigdemont- i els regidors de l'Ajuntament de Girona i també candidats, Joan Alcalá i Isabel Muradàs. 

Durant l'acte, s'han anat desgranant els exemples, entre els quals hi havia el que consideren un incompliment del finançament de la llei de dependència, que estableix que les dues administracions -Generalitat i Estat- han d'aportar dos terços i el restant, les famílies. Segons Vila, però, la realitat és que "el 70% del pressupost de la llei l'ha d'acabar cobrint el Depertament de Benestar". I ha posat l'exemple del cost d'una plaça de residència a Girona, xifrada en 1.862 euros, dels quals 176 euros és el que aporta l'Estat. 

Un altre dels greuges citats per CiU ha estat la falta d'inversió en matèria cultural per part de l'Estat. S0ha posat com a exemple la paralització de l'Arxiu Provincial de Girona, donat que als pressupostos generals de l'Estat no hi ha cap partida destinada a aquesta obra. Segons Vila, l'aportació fiscal de la indústria cultural al conjunt de l'Estat és "molt més" que no pas el que l'Estat retorna, de manera que dels 3,5 MEUR que la indústria genera a Catalunya, només tornen 1,3 MEUR, segons CiU.

N-II i aeroport

L'alcalde de Girona i número 3 de CiU per Girona, ha denunciat l'"incompliment" del Fons de competitivitat autonòmic del 2011 i 2012, que ha suposat no haver rebut 1.350 milions d'euros anuals per millorar la competitivitat de les empreses a Catalunya i que "no ens han pagat", ha dit. Puigdemont l'ha posat d'exemple per dir que "l'Estat no compleix amb allò que les lleis preveuen que ha de complir" i això acaba afectant, ha dit, a les "butxaques" dels ciutadans. 

També ha citat dues infraestructures molt importants al territori, com és l'aeroport de Girona i l'N-II. Sobre la falta d'inversió d'aquesta última, que ha batejat com a "carretera de l'infern" per l'alta sinistralitat, ha dit ser "l'exemple més clar" on es demostra la necessitat de tenir un estat propi. "Si algú té dubtes de per què podia servir tenir un estat propi que miri de què no ens ha servit l'estat impropi que tenim i com a exemple clar que explicita això és la Nacional II", ha afegit. 

En relació a l'aeroport, ha subratllat que el 96% de l'activitat que hi ha a dia d'avui té relació amb acords que s'han fet a nivell d'institucions del món local o català i ha recriminat a AENA, no haver fet el que "li hauria pertocat" en matèria de comercialització de rutes. 

Falta d'inversió de rodalies i el port de Palamós

Per la seva banda, la número dos de la llista, la diputada Elena Ribera, ha denunciat la falta d'inversió en el soterrament de la via ferroviària convencional al seu pas per Girona, la construcció de l'estació definitiva i l'enderrocament del viaducte. També s'ha referit als passos a nivell més perillosos de la demarcació -Figueres i Flaçà- que encara no s'han suprimit així com la negativa dels governs del PSOE i PP en relació a la tramitació del punt no shengen i el punt d'inspecció fronterer del Port de Palamós. Aquesta negativa, ha dit, "demostra" que l'Estat "ha donat l'esquena a un dels motors bàsics" de la demarcació, tot recordant que el 2011 i 2012 han estat anys rècord en nombre de creueristes. 

En la llista presentada avui, també apareix l'incompliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut i les ingerències i duplicitats de l'Estat que el govern de la Generalitat ja va denunciar aquesta setmana.