Sense caixes d’estalvis, ens cal un Banc Públic
La desaparició del model català de caixes en una operació entre el Govern Espanyol i La Caixa fa més necessari que mai que Catalunya tinguí un banca pública
És una de les condicions que ERC va posar en l’acord de govern amb CiU, que recull el document de prioritats del Govern per a la transició Nacional: “impulsar la transformació de l’ICF en el Banc Públic de Catalunya, i d’aquesta manera li ha estat recordat al president Mas pel líder republicà en la sessió de control al Parlament. Mas s’ha excusat en la manca de recursos per tirar endavant aquest compromís, però tal i com recorda Junqueras ‘l'economia del nostre país necessita desesperadament eines que l'ajudin a sortir d'aquesta crisi tan profunda. I entre aquestes eines seria fonamental disposar d'un banc públic que pogués actuar com un banc de desenvolupament, tal com tenen molts països, com és el cas d’Alemanya, que actua facilitant els projectes d'inversió, creixement i reactivació econòmica’.
Tenim la necessitat i l’obligació de tenir un banc públic, i el seu finançament és possible via Banc Central Europeu i La CaixaCom ha dit Junqueras‘cal seguir treballant en aquesta línia malgrat les dificultats financeres perquè és un instrument bàsic per sortir de la crisi i afrontar la transició nacional amb garanties’. I per fer-ho no cal tenir els diners, cal treballar per aconseguir-ho via Banc Central Europeu i via l’única entitat que encara queda sota control “públic o societat civil” i parlem de La Caixa que controla encara el 60% de CaixaBank i on el seu consell d’administració és nomenat teòricament per bona part d’aquesta societat civil (ajuntaments, impositors, sindicats, entitats fundadores i impositors ). Segons les seves mateixes dades, La Caixa disposa d’ una tresoreria de més de 50.000 milions d’euros, bona part d’ells dipositats al Banc Central Europeu.