El president Mas amenaçat
Toni Soler en un article al diari ARA parla d’un president amenaçat per Duran, les elits econòmiques i el govern espanyol. Això es pot permetre?
Aquest seria el principal motiu per les declaracions del president Mas ahir al matí i a pocs dies de la mobilització més important feta mai a l’estat i a bona part d’Europa, posar aigua al vi i guanyar temps. Però quin valor tenen unes paraules dites sota amenaça? És precisament greu tenir un president amenaçat en uns moments com els actuals, i alguna raó deu tenir Toni Soler quan es comprova que aquells que cita de com a “coalició del seny” ahir a la tarda i nit se sentien guanyadors, en veure com les seves amenaces començaven a tenir efecte en el president Mas, un president amb mirada trista amb sensació d’estar massa solt davant els lobbys de poder que, dia darrera dia, editorial rere editorial i sermó rere sermó, van desgastant el president.
Mas fa un pas enrere o fa una crida al poble de Catalunya?Ha de ser molt difícil governar un país amb dificultats econòmiques, amb un deute molt important i un govern espanyol que no paga ni tant sols el que déu. Si a sobre una part important de les elits econòmiques del país boicotegen el procés cap a l’estat propi i, per reblar el clau, el líder de l’altre partit de federació és passa el dia fent perdre la credibilitat del govern, això ja no és dificultat, això es diu traïció al president i al país.
El silenci de La Caixa, les Cambres de Comerç, Foment del Treball i alguns líders polítics que no donen suport a l’ estratègia política i al procés, són una dificultat més
És clar que ni el president de La Caixa, ni de la principal Cambra de Comerç, ni la gran patronal, estan per la labor, però no solament això, es dediquen a pressionar i, segons Soler, a amenaçar al president d’un país democràtic.
La solitud d’un president a Palau
Aquesta és una sensació, analitzant el to de les seves declaracions, una transmissió d’una certa tristesa i la preocupació per un president que té clar el procés en que s’ha embarcat però que és troba massa sol davant els “monstres” que treballen i amenaçen amb rebentar el procés.
Com diu Toni Soler: que la #ViaCatalana faci saltar pels aires el tauler de joc
Ara més mai cal un èxit esclatant de la Via Catalana, un cop plena i garantida, cal fer una crida a participar, ja no cal que un s’apunti, ara cal anar a formar part de la història i respondre la crida del president Mas i segur que no cal esperar el 2016. Si la via és un èxit pot passar de tot i fer imparable el procés.