La Catalunya del Nord es bolca en la commemoració del 75è aniversari de l'exili republicà "per trencar anys de silenci"
Aquest divendres s'inaugura el Memorial del Camp d'Argelers que coincideix amb el conjunt d'actes programats fins diumenge en el projecte 'Camins de la Retirada'
(ACN).- "És una part de la nostra història que s'ha deixat de costat i que ara volem recuperar". Així explica Jacqueline Payrot, regidora de l'Ajuntament d'Argelers, la multitud d'actes previstos a la Catalunya del Nord per commemorar el 75è aniversari de l'exili republicà. Un d'ells és la inauguració del Memorial del Camp d'Argelers, on el mes de febrer del 1939 es van tancar els primers exiliats, i que a partir d'aquest divendres vol oferir "testimoni del que va passar" des d'una perspectiva històrica "allunyada dels sentiments". Payrot reconeix que el dels camps de concentració "és encara un tema sensible", però que cal abordar-lo "amb rigor i sense buscar culpables" perquè "és un deure que tenim".
El MUME, el Museu Memorial de l'Exili de la Jonquera, va donar ahir dijous amb un concert del quartet de Tolosa de Llenguadoc 'Las Simples Cosas' i la presentació del llibre 'La Retirada et l'Exil', de Francesc Vidal, el tret d'inici a una carregada agenda d'actes que fins diumenge commemoraran el 75è aniversari de l'inici de l'exili republicà.Tot i que no són els primers programats per recordar l'efemèride, sí que són els més destacats per la seva importància simbòlica. I és que tots ells, emmarcats en el projecte 'Camins de la Retirada', han estat organitzats per l'associació FFREEE (Fills i Filles de Republicans Espanyols i Nens de l'Exili), una entitat que fa anys que treballa per recuperar la memòria històrica d'uns fets molts anys arraconats i "incòmodes" a la Catalunya del Nord.
Els tres dies de commemoracions tindran lloc a Argelers de la Marenda, seu del primer camp de concentració habilitat per encabir els exiliats republicans i per on hi van passar més de 100.000 persones durant l'inici de l'èxode, i Cotlliure, on està enterrat l'escriptor Antonio Machado. Entre els actes previstos hi ha conferències, presentacions de llibres, testimonis de l'exili i debats, entre d'altres. Els plats forts però, seran la marxa commemorativa des de el monòlit que marca l'antiga entrada del Camp d'Argelers a la platja fins al Cementiri dels Espanyols, que es farà dissabte, i l'ofrena floral a la tomba de Machado, que tindrà lloc diumenge a Cotlliure.
Memorial del Camp d'Argelers
Aprofitant la celebració del 75è aniversari, aquest divendres al vespre s'inaugura el Memorial del Camp d'Argelers, un projecte impulsat pel consistori nord-català, un dels primers en treballar per la recuperació de la memòria històrica, i que servirà per oferir una visió històrica de conjunt de l'exili republicà. Situat a l'espai Jules Palmes de Valmy, a les afores d'Argelers, té per objectiu, segons una de les seves impulsores, la regidora, Jacqueline Payrot, "fer visible tot el treball fet fins ara de recuperació de material sobre aquest passatge històric, i fer-lo accessible a tots els públics d'una manera pedagògica".
Així, l'espai museístic, d'uns 200 metres quadrats, s'ha dividit en tres parts. La primera està dedicada al context general que va provocar l'exili, on es troba un mapa virtual amb les principals batalles de la Guerra Civil i explicacions diverses per entendre el conflicte. El segon espai, separat del primer per un mur que vol simbolitzar "la barrera física i social" que suposaven els Pirineus, està dedicada exclusivament a la vida al camp de concentració. Recreacions de les condicions de vida, projeccions de vídeo i plafons explicatius, formen aquest espai que compta també amb un llibre virtual de gran tamany amb explicacions en detall d'aspectes del camp i una relació de les morts i els naixaments que es van registrar. El tercer espai, acollirà exposicions temporals que es nodriran de material cedit per particulars i d'arxius públics.
Trencar anys de silenci
Jacqueline Payrot destaca que els actes de commemoració del 75è aniversari de l'exili han servit per "saldar un deute" tant amb les víctimes dels camps de concentració, com amb les noves generacions que pràcticament no conceixien res d'uns fets "que formen part de la història de la Catalunya del Nord". En aquest sentit, Payrot afegeix que la "feina en xarxa" que s'ha fet a municipis com la Jonquera, Sant Cebrià, Barcarès, Elna, Argelers o Cotlliure, servirà per recuperar "en positiu i posant la vista en el futur" el que "durant molts anys s'ha deixat de costat".
Payrot també reconeix que encara avui el de l'exili republicà i els camps de concentració és un tema "sensible". És per això que afegeix que el propòsit tant del memorial com de la resta d'actes organitzats "no és buscar culpables" ni assenyalar les coses que es van fer malament "perquè això forma part de la història" i que el que cal fer és treballar perquè fets com aquests "no es tornin a produir mai més".
Payrot explica que la feina que s'ha fet al Memorial del Camp d'Argelers ha estat dirigida per un grup d'historiadors amb l'objectiu de fer-la el més acurada i científica possible i "allunyar-la dels sentiments". S'ha fet utilitzant els fons documentals de les institucions nord-catalanes i de molts particulars que han cedit els seus arxius familiars "per conèixer la seva història" i compartir-la. Amb tot, Payrot afegeix que queda molta feina a fer per conèixer a fons aquest període històric i que ja hi ha molts projectes avançats per seguir avançant en aquesta línia.