Política Última actualització Diumenge, 8 de juny de 2014 05:00 h

Felip Sisè sentit

La jungla del procés a vint-i-dues setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Artur Mas, Albert Monteys, Albert Rivera, Alicia Sánchez Camacho, Narcís Serra, Eduardo Torres Dulce

Miquel Perez Latre ( @Granollacs ) Arxiver i Historiador.-Un dels símptomes més reveladors de l’ensorrament d’un sistema és la seva completa incapacitat per interpretar la realitat que ha de gestionar. El dinasticisme borbònic espanyol viu en el seu món, ben aviat, dels morts. Ha emprés l’intent de perpetuar-se sense tenir en cap consideració la gent i tard o d’hora la gent li passarà per sobre. Pel que fa a Catalunya, a més, ben aviat constatarem que som davant d’una simple operació estètica (que no d’Estat), que la famosa oferta no arriba i que, com brillantment, ens va sintetitzar l’encara reina Sofia de Grècia, des del seu palau de vidre, podem estar tranquils que “todo va a seguir igual”.Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

Mas, Artur (president de la Generalitat).
Direcció clara (gairebé).

El primer Bestiari que dedico al president Mas és per lloar el seu bon criteri a l’hora d’afrontar l’abdicació reial. Clar i contundent, necessitat de refermar la credibilitat, en la seva dura(n) competència amb els republicans, el líder de CiU va deixar clar des del primer minut que la darrera i aparatosa maniobra de distracció, la Gran Bombolla Borbònica, no farà virar ni un mil·límetre el rumb del seu executiu cap a la Consulta del 9N. Els nervis del Govern espanyol i de la premsa dinàstica denoten, clarament, l’encert de la seva posició. Amb Espanya, a aquestes alçades, confiança i credibilitat igual a zero. Com a contrapunt desencertat de darrera hora, no ha mantingut invariable la data de retorn del seu viatge programat de fa temps als Estats Units. El respecte institucional ha de ser mutu i passar per deixar-nos votar.

Monteys, Albert(dibuixant i ex-director d’El Jueves).
Vells temps per a la censura.

Aquestes coses no només passen amb l’islamisme extrem. També, amb el constitucionalisme radical del nostre establishment. En una mostra de fins a quin punt els amics del nou monarca estan disposats a ensorrar la seva imatge abans fins i tot de la coronació, aquest dimecres el mític setmanari satíric no ha arribat al quiosc com de costum. Segons sembla, per tal d’evitar una caricatura crítica a la portada, idèntica, d’altra banda, a la que el dijous El Periódico publicava al gran Miquel Ferreres. En un exercici d’autocensura que fa por, l’empresa editora, RBA (atenció, propietària, si no tinc mal entès de la revista l’Avenç) ha preferit llançar 60.000 exemplars a la bassa. De veritat, de país molt, molt modern. De Segona Transició (vull dir, divisió).
 
Rivera, Albert(líder de Movimiento Ciudadano).
Regeneració juràssica.

Quan grates una mica, els hi surt la beta. No ho poden amagar. Són nacionalistes espanyols per damunt de tot. Per a ells la monarquia borbònica és sobretot un símbol de la unitat d’Espanya. I punt, que no calen més consideracions. Porten anys fent el discurs de la ciutadania (recordeu el seu clàssic “som ciutadans, no súbdits”) i de la regeneració democràtica. I quan arriba el moment de posar-la en solfa. Quan se’ls obre la gran oportunitat, què fan? Ciudadanos, UPyD (i Societat Civil Catalana) s’han tret la careta i han mostrat el seu suport incondicional, absolut, hooligan, al nou monarca. Una escena de vassallatge patètica, de vella política, que no fa sinó unir els seus vots i el seu destí als del PPSOE. Actituds que, en un context d’emprenyament generalitzat com el que vivim, els passaran factura. Ho constatarem ben aviat.
 
Sánchez Camacho, Alicia(presidenta del Partit Popular a Catalunya).
Rècords d’immoralitat.

Si la setmana passada la seva conducta era retratada per Victoria Álvarez, aquesta ha aconseguit per primera vegada la reprovació d’una senadora de designació autonòmica. Una àmplia majoria del Parlament de Catalunya (amb l’abstenció del grup socialista, la formació de José Zaragoza) li ha demanat ara que plegui de la seva representació a la cambra espanyola. És el punt i final a una llarga història d’autèntica vergonya, relacionada amb una forma execrable de fer política a base d’intrigues, dossiers i mentides. Ha coincidit, a més, amb el descobriment de la filiació popular de la suposada agressora de Pere Navarro, en un altre episodi d’intoxicació que fa d’exemple lamentable de les formes més baixes de fer política. Saber que els líders del dependentisme són una colla d’immorals, també referma en les pròpies idees.
 
Serra, Narcís (exvicepresident del Govern espanyol).
Enganyar 39 anys més.

Tancant convulsivament, amb mirada perduda, els ulls a la realitat. L’hem escoltat valorar als mitjans l’abdicació del Borbó i (com en el cas d’altres veterans de l’esquerra catalana, com ara Ramon Espasa) la sensació de vergonya aliena ha estat remarcable. Després de participar activament en el gran engany que ha portat a carregar-se el més bo del tradicional sistema català de caixes, ara aquest gran tafur conclou que no és un moment oportú per qüestionar la monarquia. Mai ho ha estat en quatre dècades i ara que la gran estafa del joancarlisme socialista es posa de manifest, tampoc. Diu l’exministre de defensa català, marcial, que és hora de fer allò que digui el rei. Presentin armes, arrr. Absolutament delirant. Els seguiran quatre i el cabo.
 
Torres-Dulce, Eduardo (fiscal general de l’Estat).
Vida extraterrestre.

Aquest home és un autèntic geni. Per més hores que hagués dedicat un servidor a intentar retratar l’estat de decrepitud del sistema dinàstic espanyol, apuntalat només, de moment, per un PPSOE en caiguda lliure, no hauria assolit en cap cas una descripció tan gràfica com la seva. Afirma el fiscal general, el gran demòcrata que va fulminar el seu col·lega Martín Rodríguez Sol només per expressar la possibilitat de deixar-nos votar, que “todo lo que no está en la Constitución, no exste en la realidad política y social”. És literalment impossible expressar de manera més sintètica i eficient la boja carrera cap a l’ensorrament del tinglado muntat sobre el franquisme per perpetuar els interessos dels de sempre. L’esvoranc obert entre la gent i les institucions. I la rúbrica perfecta, la frase mítica de la reina a l’hora de valorar el canvi de rei: “todo va a seguir igual”.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.