Guanyem, el cavall de Troia contra l’independentisme
Ambigüitat controlada dels líders de Guanyem i Podem sobre el posicionament a la consulta i atacs a la casta i la oligarquia catalana obviant l’espanyola, l’estratègia d’Iglesies i Colau
El digital madrileny El Confidencial es fa ressò de les declaracions de Jaume Asens, portaveu de Guanyem, i assegura que la irrupció de Podemos i la formació liderada per Ada Colau, Guanyem -que segons ells és la marca paraigües de Podemos per concórrer a les municipals a Catalunya-, a més de ser una “amenaça” pel bipartidisme a Espanya, té la virtut de ser “el cavall de Troia" contra el secessionisme català”. Una revelació que no ve de nou i que il·lustra amb les declaracions d’Asens que afirma al digital que “el dret a decidir s'està utilitzant per defensar els interessos de la casta i tapar la corrupció” que cal desemmascarar i revela que el “sísí” de Colau “va ser estratègic”.
Guanyem, una anàlisi del procés com el de la dreta espanyolaAsens incorre en el mateix error d’anàlisi de la dreta espanyola que considerar que el procés independentista està dirigit de dalt a baix per l’oligarquia acatalana, un greu error d’una organització que es vanta de conèixer la realitat social del país. "Volem decidir el 9N, sí, però també abans i després, i no fer-ho només sobre la qüestió territorial, com pretenen les oligarquies catalanes per seguir perpetuant-se en el poder”, avisa Asens, i afegeix que Guanyem és plural i dins el seu espai hi participa gent sobiranista, independentista i confederalista, s’oblida però, de la forta presència unionista molt presetn a l’entorn Guanyem i Podem.
La indefinició com a bandera
Asens defesa que la indefinició en el posicionament de Podemos i Guanyem envers el sentit de vot de consulta perquè el seu únic horitzó són les eleccions municipals. “Encara no hem debatut aquesta qüestió. Ni tan sols se’ns ha presentat la necessitat de fer-ho”, assegura Asens.
Excusar el sí-sí de Colau va ser estratègic
“Va ser un si-si estratègic, però no perquè la consulta sigui un punt i final, sinó una destinació de partida perquè impulsi un procés que contagiï a la resta de l'Estat. Una cosa semblant al que va passar el 1931, quan la proclamació de la República de Catalunya va ser el precedent per proclamar després la II República Espanyola", argumenta Asens.