El dependentisme entra en fase desesperada

La jungla del procés a onze setmanes del dia D. Alguns personatges d’aquests set dies: Javier Arenas, Antoni Castellà, Agustí Colomines, Estopa i Esteban González Pons.

24  

( 10 vots )

 Carregant

Miquel Perez Latre (@Granollacs) Arxiver i Historiador.- De vergonya aliena. El seu embogiment denota nervis. Molt pànic. El dependentisme ha entrat en una espiral d’enviliment, de decrepitud moral, difícil de creure. A mesura que l’11-S s’apropa i que el 9-N apareix, cada dia més sòlid, a l’horitzó, els defensors de l’statu quo comencen a comportar-se com si fossin autèntics matons, pinxos de barri. Amenaces personals dels seus dirigents polítics a les xarxes socials i dels grans homenots dels seus grups de comunicació. A jutjar per la seva histèria, devem ser-hi molt més a prop del que ens imaginem. Aquests són alguns dels personatges clau de la setmana.

---

Comparteix

  Tweet  
URL curta

---

Etiquetes

bestiari, bestiari del procés

Arenas, Javier (vicesecretari de Política Autonòmica i Local del Partit Popular).
Qüestió de costos.
Declaracions velles, que semblen de fa un any. Amb els pesos pesants de vacances, aquesta setmana la segona línia del partit del govern espanyol ens ha ofert la seva dosi habitual de barra intel·lectual. Diu l’exlíder dels populars a Andalusia (probablement, l’home que acumula més fracassos electorals de la història) que, als catalans, el “desafiament” sobiranista ens està costant milions d’euros i de llocs de treball. En sentir-ho, en boca d’un dels polítics del principal territori beneficiari del nostre drenatge fiscal, el riure de milers i milers de catalans ha arribat fins a la Gran Muralla: es veu que la dependència, amb un estat treballant sistemàticament a la contra, al servei de la concentració del poder econòmic i polític, ens surt de franc. Francament espectacular.
 
Castellà, Antoni(secretari d’Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya).
Tornar als orígens.
“Ens hem de purificar i alliberar-nos dels sectors influents que ens han apartat dels orígens fundacionals”: la frase, extreta d’una entrevista amb el líder del sector independentista d’Unió, sembla un formidable directe a la mandíbula del president del Comitè de Govern del partit demòcrata-cristià i al seu paper com a gran intermediari de l’establishment català a la capital del Regne. Com en resposta, hores després, la diputada d’UDC a Madrid Montserrat Surroca, alhora que es manifestava empesa per Espanya cap al Sí-Sí, declarava al diari comtal la seva esperança, encara, en la possibilitat d’un encaix de Catalunya a Espanya: i és que, a mesura que el 9-N s’apropa, el perímetre del dubte, del puta-i-ramonetisme es fa fent petit petit. Li queda, ja, una vida molt curta, abans de ser triturat pel procés.
 
Colomines, Agustí(historiador i director de la càtedra Josep Termes).
Inclassificable i suggeridor.
La millor virtut d’un historiador és la de fer pensar qui el llegeix. Per valorar el moment polític on som, ara que potser disposeu d’una mica més de temps, la seva veu resulta prou instructiva: especialment, a l’hora d’entendre, més enllà dels tradicional culebrots de cada estiu, la profunditat del moviment tectònic que es viu a Catalunya. Us recomano una suggeridora entrevista al professor Colomines d’aquesta setmana. El punt potser contradictori, tot mirant enrere: el seu paper en la defensa a ultrança de l’Estatutet retallat pactat a la Moncloa, que ara qualifica de “mal girbat” i l’anàlisi del qual, ara sí, enumera bona part dels arguments que van portar molts independentistes a defensar que significava un mal pas si el que volíem era dotar les nostres institucions de poder polític real, és a dir, de veritable sobirania.
 
Estopa(grup musical).
Usar i tirar.
Des d’un compte de twitter de propaganda dependentista, un lamentable fotomuntatge van difondre a principis de setmana la voluntat dels de Cornellà de Llobregat, aparentment, militant, de no assistir a la gran V de la Diada. Arran de la polèmica a les xarxes socials, el duet es va apressar a desmentir-la, va denunciar l’ús espuri de la seva imatge i va demanar respecte per a totes les opcions de cara a la Consulta del 9-N. El dependentisme recorre a males arts de principiant, a  suports de plàstic, que, com en aquest cas, al cap de poques hores, només fan que girar-se’ls en contra. Maniobres com aquesta revelen una situació francament desesperada.
 
González Pons, Esteban(secretari d'Estudis i Programes del Partido Popular).
Barra descomunal.
Gairebé fa un any, a finals de novembre de 2013, el Partido Popular del País Valencià va superar els cent imputats per corrupció; les dades d’aleshores ja eren francament esgarrifoses: nou exconsellers estaven acusats formalment i les causes per corrupció afectaven a un total de tres-cents funcionaris, empresaris i familiars de l’entorn del partit. Un dels seus grans homes, el número dos, en temps del dimitit Francisco Camps fou Esteban González Pons, ara eurodiputat i alt càrrec de la direcció espanyola. Que aquesta setmana hagi tingut, ell, la cara dura d’afirmar que “tots els seus consellers, el seu partit polític i el conjunt dels polítics catalans” van ser còmplices passius de l’afer Pujol és d’un surrealisme que supera qualsevol límit fins ara conegut.

Podeu seguir altres reflexions de l'autor del Bestiari del procés al seu bloc Per a bons patricis.
 

Notícies relacionades

24 comentaris

Imprimir Enviar