David Fernández guanya a Ada Colau
L’entrevista del diari El Mundo als dos polítics revela la inconsistència fulgurant de Colau i la solidesa ideològica i política de Fernández
Aquest estiu El Mundo ha entrevistat la líder mediàtica de Guanyem, Ada Colau, i al diputat de la CUP, David Fernández, la qual cosa permet comparar la seva qualitat argumental. Una lectura atenta, més enllà dels titulars, revela que Fernández guanya per golejada a Colau. El diputat de la “sandàlia” sap on trepitja i analitza el “tema” de la relació de Catalunya amb Espanya de forma magistral, cosa que l’exlíder antidesnonaments no va aconseguir i, davant l’allau de crítiques a Twitter que la comparava amb el PP, el CNI, la caverna, el feixisme i Hermann Tertsch, va haver de matisar i assegurar que les seves paraules no s’havien recollit bé, perquè El Mundo ja se sap!. Fernàndez, en canvi ha encisat i ha guanyat uns quants -i unes quantes-, fans, sense necessitat de matisar.
Qui necessita una Colau tenint un Fernández?Ada Colau, instal·lada en l’ambigüitat, tot i tenir la consulta a la cantonada, va assegurar en l’entrevist a El Mundo que “per suposat” Catalunya i Espanya poden viure “al mateix edifici i compartir pis”, la declaració li va valer el titular de l’entrevista. Fernández, independentista desacomplexat, assegurava que “els lligams afectius i les complicitats no es perden perquè aquest país recuperi la sobirania política”, la qual cosa no donava per un titular en un diari unionista que va optar per destacar l’asseveració del diputat que va considerar que “'España funciona a base de bars, camells i farmàcies”. Aquí rau la diferència entre la mediàtica i el picapedrer social.
I Podemos?
Colau valorava el paper de Pablo Iglesias, líder de Podemos, argumentant que vivim en una societat mediàtica “i si això es posa al servei de la col.lectivitat estarà bé, però si acaba en personalisme i caudillisme estarà malament. Està a les mans de PabloI Iglesias que acabi bé o malament”, deia. Fernández en canvi, recorda que "l’efecte bombolla de Podemos s’ha de materialitzar perquè començar la feina per la teulada és més fàcil". L’una deixa en mans del líder de Podemos l’esdevenir, l’altre a la feina que cal fer des de la base. No hi ha color.