Comunicació Última actualització Divendres, 21 de maig de 2010 11:43 h

Enric Marín: 'No tindria cap sentit que un mitjà de comunicació públic s'hagués de definir en si és nacionalista o no'

Espera un acord per al llibre d'estil de TV3 en les properes setmanes

Enric Marín ha assumit fa unes setmanes la presidència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) en substitució d'Albert Sáez, un relleu que s'ha fet enmig de retrets entre Govern i oposició. Marín assegura, però, que la seva entrada a la CCMA ha estat 'molt fàcil' perquè el Consell de Govern és 'més plural, cohesionat i compromès' amb l'empresa del que es projecta. En una entrevista a l'ACN, Marín defensa que un mitjà de comunicació públic no ha definir-se en funció de si és o no és nacionalista sinó que ha de tenir 'una mirada nacional'. Per Marín, part de l'èxit de TV3 i Catalunya Ràdio es deu precisament a la seva visió pròxima, nacional i cosmopolita.

Després de la seva polèmica designació, se sent president per imposició?
Imposat segur que no. És cert que hi ha hagut polèmica perquè hi va haver una diferència de criteri entre govern i oposició però més enllà d'això jo estic nomenat pel Parlament de Catalunya. Per una empresa com aquesta, l'accionariat és el poble de Catalunya i els que representen aquestes accions són els parlamentaris. A mi m'ha escollit el Parlament i em dec al Parlament.

Amb aquest context, se li ha fet difícil la seva arribada?
No, l'arribada aquí dins no. Ha estat molt fàcil, tant pel Consell de Govern, que és plural però que està més cohesionat que la imatge pública que es projecta i més compromès amb l'empresa. També ho ha fet fàcil el fet que hi hagi un equip directiu consolidat, molt fort i competent, de manera que no he arribat amb una situació d'emergència en cap de les empreses de la CCMA. La relació humana i personal amb l'equip directiu és molt fluïda.

No ha estat una oportunitat perduda modificar la majoria, ni que sigui per casos excepcionals, per escollir president de la CCMA?
Tot el procés ha estat polèmic. Des de la tramitació de la llei. Tampoc és tan estrany, el que s'ha intentat fer des del Parlament és una cosa molt complexa: passar d'una tradició anacrònica en la que els mitjans de comunicació públics depenen directament del Govern a una situació en la que aquesta dependència es deriva cap al Parlament. S'havia de consolidar diferents peces, CAC, la Llei de l'Audiovisual de Catalunya i la Llei de la CCMA. En aquests moments, ni el CAC ni la Llei de l'Audiovisual són qüestionats. La Llei de la CCMA també demana un cert rodatge. Fa dos anys i escaig que es va aprovar, quan es compleixin els sis anys o potser fins i tot als tres s'haurà de fer una primera avaluació per veure si allò que va preveure el legislador s'acaba d'ajustar al que realment requereix el funcionament d'una empresa com aquesta.

I els criteris de desgovernamentalització que preveia la Llei s'estan complint?
Sí, aquesta ha estat una conquesta. El que estem discutint és si la CCMA viu prou al marge dels debats dels partits polítics i això és el que caldrà avaluar. El primer pas era desvincular la CCMA del Govern. Està fet i és una conquesta democràtica que espero que sigui irreversible. El segon pas és que la incidència dels partits polítics en la vida ordinària de la CCMA serveixi per donar impuls i no interfereixi en el funcionament ni en el compliment dels objectius estratègics de l'empresa. També caldrà veure si l'arquitectura de Govern dissenyada és l'adequada o si s'ha d'ajustar una mica.

La CCMA rep moltes pressions dels partits?
La CCMA és lògic que rebi pressions justament per la seva centralitat en el sistema de comunicació del país. No hi ha cap mitjà de comunicació que no rebi pressions polítiques, socials o corporatives. En conseqüència, com més important és un mitjà de comunicació, més pressions rep per part dels diferents agents socials no només polítics per tal que la tasca informativa no xoqui amb aquests agents. No ens hem de fer les víctimes en aquest tema. El dia que la CCMA no rebi pressions voldrà dir que hem perdut centralitat a l'espai comunicatiu d'aquest país. Quan menys pressions rebem, segurament voldrà dir que som més marginals. En aquest sentit, sembla una mica paradoxal, però benvingudes les pressions.

El tripartit té manca de complicitat amb els mitjans, com denunciava el vicepresident del Govern?
Més que plantejar-ho en termes de complicitat, perquè és molt difícil que un Govern pugui comptar amb la complicitat dels mitjans perquè no n'han de tenir ni amb el Govern ni amb l'oposició. El que sí que crec és que l'agenda política dels darrers 8 o 9 anys ha fet molt difícil la percepció de l'acció de Govern i això hauria passat en qualsevol Govern. L'agenda de país arran de temes com l'obsolescència del model finançament, de l'autogovern català han fet que l'agenda de país sigui molt més important que l'agenda del Govern, que ha pogut produir aquesta sensació que hi ha una divergència entre l'experiència de coneixement que té el Govern de la realitat i el que reflecteixen els mitjans, que tècnicament és el que passa. El Govern pot veure que s'estan fent coses molt positives en diferents àrees de l'acció de Govern i que aquestes no són reflectides pels mitjans, que estan més ocupats amb qüestions més generals, de país.

Però el lògic és que els mitjans destaquin els temes cabdals de país...
Efectivament. He assenyalat un factor però també crec que n'hi ha un altra que és intern al Govern de Catalunya i que hi ha una part era inevitable i l'altre potser no era inevitable. El país no estava acostumat a una cultura de coalició i, per tant, la ciutadania no ha sabut entendre que una acció de Govern de la que es fan responsables tres partits a l'hora. Això era inevitable en certa mesura perquè l'etapa política anterior hi havia una identificació amb un líder de Govern i el Govern substituir-la per la imatge d'una cultura de coalició era molt complicat. Segurament també hi ha hagut massa disfuncions o algunes disfuncions en el que és la cultura de coalició que ha agreujat aquest efecte.

Distorsions pròpies d'una falta de cultura de coalició?
Els Governs de coalició té una gestió més complexa. Qualsevol Govern és complicat de gestionar. Si a més és un Govern de coalició en el que els diferents partits que el formen necessiten tenir visibilitat, per molt bé que faci les coses el Govern, s'acaba trencant la imatge cohesionada del Govern.

En un article escrit fa dos anys, vostè deia que no creia que la CCMA fos nacionalista i tampoc tenia clar que fos prou nacional arran de la polèmica sobre la 'crosta nacionalista'. Ara que és dins, ho veu igual?
Jo el que sempre he defensat és que un mitjà de comunicació públic no ha de ser nacionalista o no nacionalista, ha de ser un mitjà nacional, amb una mirada nacional de la realitat i ha de respondre als requeriments propis d'una cultura nacional. No tindria cap sentit que un mitjà públic audiovisual s'hagués de definir en si és nacionalista o no nacionalista. La qüestió és si els mitjans de la CCMA són mitjans nacionals o no. No és el mateix ser un mitjà en un país amb estat propi que un que no en té.

I ho són prou de nacionals els mitjans públics?
Crec que sí, tot és perfectible però tinc la impressió que una part del secret de l'èxit de TV3, Catalunya Ràdio o de les plataformes interactives és que ofereixen una visió pròxima i nacional i, a la vegada, cosmopolita.

TV3 ja arriba a Catalunya del Nord i Balears i s'està treballant a la Franja de Ponent. Queda el bastió País Valencià, que ara ha començat l'ofensiva amb Catalunya Ràdio. Hi intervindran?
Ens és molt difícil intervenir en aquest tema. Sóc un ferm partidari de la política de reciprocitat, que és l'única manera d'aconseguir legalitzar totes les emissions de la CCMA a l'espai lingüístic català i, de retruc, donar més coherència a aquest espai. Però cal un acord entre les dues administracions que intercanvien senyal. Ara nosaltres estem ocupant una part del nostre múltiplex perquè es pugui veure Canal 9 a Catalunya. És un senyal de molt bona voluntat perquè no hi hagi cap reserva davant l'oferta de reciprocitat que nosaltres ja estem aplicant. La sensibilitat és elevada i ocupa i preocupa al Govern.

I replantejar-se les emissions de Canal 9 a Catalunya?
Hem de tenir molta paciència. El que no faria seria canviar el senyal abans que no hi hagi el convenciment que és una via morta. Si la via està oberta, nosaltres no hem d'interferir negativament en aquest procés, al contrari, hem d'intervenir de forma positiva i això significa mantenir el senyal.

No s'ha mostrat mai partidari d'eliminar la publicitat als mitjans públics catalans sinó que sempre s'ha apostat per l'autoregulació. Com es concreta aquesta proposta?
Nosaltres ja fa temps que ens autoregulem. El que sí que manifesto és una opinió contrària a la supressió de la publicitat, tant a la ràdio, com a la televisió com a Internet. Crec que la publicitat és necessària no només per una qüestió econòmica, que també per defensar un sistema mix de finançament, sinó perquè reforça el sector de la publicitat al país i normalitza lingüísticament la publicitat. Si aquesta publicitat es deixa d'emetre als mitjans públic catalans, no es quedaria a Catalunya sinó que marxaria a Madrid. Sóc partidari de regular-ho, els mitjans públics no han de tenir el monopoli dels recursos publicitaris. El pastís publicitari també ha de permetre que els mitjans privats del país també puguin viure amb comoditat. No és que pretengui tenir el monopoli de la captació de la publicitat.

Però es mostra més partidari de limitar la publicitat a la ràdio que a la televisió...
És diferent el cas de la ràdio que el de la televisió. En el cas de la televisió, la publicitat de TV3 competeix amb els mitjans de comunicació de Madrid, Antena 3, Telecinco,... i si no aterra a TV3, no aterra al país. En la ràdio, el sistema està més equilibrat. Hi ha tres mitjans de referència, Catalunya Ràdio, RAC1 i la Cadena Ser. En aquest cas, sí que la limitació pot ser més estricta que en el cas de la televisió però continuo pensant que seria un error fer desaparèixer la publicitat a Catalunya Ràdio o fer-la tan marginal fins al punt que fos purament anecdòtica.

El CAC ja ha fet una primera proposta de reduir-la a 8 minuts l'hora en el cas de Catalunya Ràdio.
Nosaltres ja ens havíem compromès a fer un autoregulació de 12 minuts l'hora. Hem presentat al·legacions perquè es mantingui l'autoregulació que ens havíem imposat però al final serà el que decideixi el CAC. Nosaltres tenim l'obligació d'expressar el nostre punt de vista. Una cosa és que es limiti i l'altre és que desaparegui, que seria un error greu, molt greu.

I limitar-la a 8 minuts l'hora és massa poc?
Home, m'agradaria més 12, però si són 8 ja és millor que 6. Ara no nosaltres demanem 12. Hi ha un altre tema. La Llei de l'Audiovisual espanyola, a part que ja conté elements d'obsolescència abans de néixer, no fixa una posició sòlida pels mitjans públics i això fa que el debat sobre la publicitat a Catalunya i això fa que el debat sobre la publicitat a Catalunya sigui encara més important. Aplicar la medicina que s'ha aplicat a la ràdio televisió pública espanyola seria desastrós, tindria efectes molt negatius. Aquí sí que s'ha de crear un estat d'opinió col·lectiu fort, eliminar la publicitat de l'orferta televisiva pública catalana seria un error molt greu.

En una taula rodona fa uns dies apostava perquè la televisió pública tingués la llibertat de millorar 'certs formats' per competir amb les televisions privades estatals oferint un servei públic amb estàndards de qualitat. TV3 necessita un 'Física o Química' a la catalana?
TV3 ha de poder competir amb l'oferta espanyola pública i privada pel públic infantil i juvenil perquè si no ho fem ens quedarem amb un segment de la població cada cop més envellit i aquesta seria una tendència fatal, preocupant. TV3 compleix a Catalunya una doble funció, la que faria una televisió pública en un país normal i la de substitució d'una televisió privada que per una economia d'escala, de captació de recursos publicitaris, és molt difícil que una televisió privada pugui competir amb les televisions privades estatals. Per tant, hem d'interpretar el sentit del servei públic a Catalunya segons aquesta doble funció. Si se'ns aplica els criteris de manera molt explícita els criteris d'una televisió pública en que no entra un cert espai d'entreteniment que pugui competir amb altres televisions privades senzillament el públic català mirarà la televisió en català pels temes més seriosos però per tot allò més divertit miraran només l'oferta en castellà. Aquest és un pèssim negoci pel país. S'hauria d'entendre que l'oferta d'entreteniment de TV3 amb els estàndards de qualitat d'una televisió pública puguin ser competitius amb l'oferta d'altres televisions.

Per no convertir-la en una televisió carrinclona...
Carrinclona i marginal. No ho vull plantejar en temes dramàtics perquè ara amb la reorientació de l'oferta al segment infantil, les dades són molt positives i amb el desdoblament serà encara més coherent. Però sí que és evident que l'oferta pel públic juvenil que fan les televisions estatals és molt potent i no sempre podem competir en igualtat de condicions i jo penso que ho hauríem de poder fer.

Encara se sap poc del llibre d'estil de TV3, però es diu que preservarà la identitat nacional catalana. Quan es preveu que estigui enllestit?
La discussió està molt avançada. El llibre són 3 peces la guia, els manuals d'ús i la qüestió més pròpiament lingüística. Guia, fa temps que existeix i ara s'està discutint en el consell de Govern. Ha evolucionat molt positivament i jo crec que entre la setmana que ve o la següent ja hi haurà un cert acord, potser no unànime però sí majoritari amb una posició consensuada.

ACN